Estimats.
Es la segona vegada que intento escriure aquest post . La primera vegada quan ja portava una bona estona escrivint , no sé quina tecla he tocat i he esborrat tot el que havia escrit i era molt i molt inspirat . Però be, intentarem tornar a fer-ho i intentarem escriure’l encara millor.
Com començava abans en el primer intent, poc que he començat a escriure una altra vegada després de tant temps perquè tingui especials ganes per a fer-ho. Si ho torno a fer és perquè he sentit com l’Ocell de vidre llegia un comentari de la encantadora Estel del matí sobre el post que ell havia fet que tractava del sentit comú.
Ha estat doncs l’Estel del matí qui m’ha portat la inspiració, i no creieu que del que parlaré és sobre aquest sentit comú, sinó d’una altra cosa que m’ha vingut al cap després del comentari de l’Estel .
Parlant del sentit comú, us vull parlar d’una experiència pròpia i d’una sèrie de neguits o preguntes que em faig .
Com sabreu, regento un petit establiment que és una botiga–centre esotèric i cada dia em trobo molta gent que em ve a veure.
Alguns venen perquè creuen que posant espelmes faran una miracle (Al cap i a la fi, per què no? Coneixeu la Llei de l’Atracció?), d’altres m’expliquen que tenen algun do especial (tothom en tenim , però la gent confon la intuïció, l’ evident, etc, etc, amb “poders paranormals” ). Uns altres sembla que parlen amb Déu, la Verge, els àngels, els sants, esperits varis, fins i tot el dimoni (jo crec que sí que parlen; el que dubto és que els contestin), d’altres vénen des de la seva posició de veritat absoluta i teoritzen des de “aquelles alçades” sobre idees metafísiques quan ells a la seva vida personal fan al inrevés del que prediquen. Alguns des de la candidesa de l’innocent es creuen tot el que arriba a les seves mans, sense passar-ho pel filtre de la raó i el sentit comú ( no les excuso, perquè mai s’ha de rendir honors a allò que és imposat perquè si , i potser perquè jo a la meva joventut també vivia a la inòpia) . I també com no tots aquells que estan com una cabra que es creuen reencarnacions de personatges místics i famosos.
De totes maneres, sempre hi ha algun despistat que va a la recerca d’ell mateix, no mirant cap enfora sinó cap endins. És per aquests que encara val la pena la feina que faig, perquè sinó (i ja he estat temptat de fer-ho) em dedicaria a altres coses més interessants i no tant en el punt de mira de la “ societat”.
Veient tots aquests personatges, no m’hauria de semblar estrany que la població en general visqués en un contrasentit absurd i irracional i que només accepta, no el que és de sentit comú sinó el que és imposat des de les esferes de poder religiós i social. Amb tot i això se’m fa molt feixuc comprovar que la majoria ( inclosos els que s’autoanomenen científics) creuen en una mitologia , no en la seva forma simbòlica, sinó com si aquesta existís de forma real en el món de la percepció i critiquen tot allò que surt del dogma d’aquestes aberracions folklòriques. Em sembla realment fascinant (per utilitzar un eufemisme) que :
- Algú cregui que Déu es passa el dia vigilant el que fem i que premia o castiga després les nostres accions. De fet és l’home qui es castiga a ell mateix . És molt trist que perquè la gent s’hagi de controlar, s’hagi de recórrer al càstig sobrenatural, en comptes de construir una societat més justa. Em sembla recordar que quan vols que els nens es portin bé els dius que si no es porten bé , els Reis Mags els portaran carbó .
- Déu és el culpable de les desgràcies dels homes. Hi ha molta gent que diu “quin Déu tenim que permet aquestes desgràcies?“ . Doncs nois, no és Déu qui les produeix, sinó l’home. La gent es queixa de tot però a l’hora de la veritat no fa res, tot és responsabilitat del seu Déu.
- Encara hi hagi gent que es mengi calentets els dogmes. Un dogma no és acceptable ni tan sols pels ignorants, posa l’home a l’alçada de la merda i li encoloma una negació a la possibilitat de raonar, d’entendre i sobretot deixa la ciència com un fet anecdòtic que un es pot passar pel folre dels ...
- Hi hagi gent que cregui en la infal•libilitat d’un home, i que aquest dicti les normes o edictes d’un suposat déu que parla amb ell de forma regular.
- Se segueixin fil per randa les escriptures i lleis de personatges de fa milers d’anys, i es tingui la barra de dir que son aplicables en aquest moment, quan per a mi ni ho eren llavors, i perquè uns quants personatges menys o menys tenebrosos diguessin que parlaven per boca de Déu s’havien de complir coses que resultaven contràries a la pròpia natura dels homes i les dones. Són precisament aquests ignorants els que neguen la història quan parla de les horripilants malifetes d’aquests anomenats sants, pares de l’església, profetes, etc. quan practicaven el genocidi, la tortura, la infàmia i la simonia en nom del seu suposat déu.
- Encara hi hagi gent que agafi unes escriptures al peu de la lletra i no tinguin idea del que signifiquen.
Podria seguir fins a l’infinit, però segur que us avorriria amb coses que segur sabeu tan bé com jo.
Bé, he parlat dels il•luminats que viuen en el passat ignorant. Però què em dieu dels perillosíssims del present? La primera vegada que vaig sentir parlar de la “Nova Era” va ser quan vaig veure la pel•lícula Hair, sobretot per aquella cançó “Aquarius”, que parlava de l’adveniment d’una nova era. De fet tothom podia arribar a pensar llavors que podria ser cert, per què no? La ciència avançava, la cultura i l’alfabetització s’estenien, la Humanitat estava camí de l’equilibri. Ja, ja. Si miro cap enrere us diria que des de llavors hem anat a l’inrevés. La tecnologia no ha estat la garant de la cultura, ans al contrari, ha servit per dominar les masses i fer-les més idiotes encara (heu llegit “Un mon feliç” d’Aldous Huxley?) Però bé, avui no vull parlar d’això , ja en parlaré un altre dia. Vull fer uns comentaris sobre l’anomenada Nova Era o era d’Aquari .
Com ocultista que sóc i des de la meva humil ignorància crec:
- Que la Nova Era és una nova forma de dominar la població decebuda per la incongruència de les religions, barrejant ciència moderna ( quàntica), idees metafísiques nascudes a principi del segle vint amb el sorgiment d’uns anomenats “Mestres Ascendits“ ( Seria interessant que us informéssiu sobre alguns, perquè no té desperdici , sobretot quan la informació la busques en llibres que no tractin de metafísica i que sigui contrastada), tota una sèrie de tècniques pseudoespirituals– energètiques, i les comunicacions dels nous profetes que parlen amb suposats extraterrestres i quantums d’energia i que no son més que uns embadocadors que es forren amb la ignorància i l’estupidesa d’aquells que prefereixen que els diguin el que volen pensar o creure.
- Lluny de pensar que l’Era d’Aquari serà una era de pau, crec que serà una era en què la població de la Terra tornarà a la barbàrie, no cal anar molt lluny i veure el que passa a Palestina i la desídia dels governs del món enfront de les bestieses i monstruositats que executa el “ poble escollit” per aquell curiós i venjatiu demiürg que anomenen Yavé.
- Que la població de la Terra no ha evolucionat i que abans s’adorava a uns déus i ara a uns altres.
- Que res del que ve d’aquesta línia de la Nova Era ajuda l’home a trobar-se a ell mateix perquè l’únic que fa es apartar-lo de la realitat quotidiana i únicament quan s’és capaç de viure el món interior enmig de la realitat física exterior és quan s’evoluciona.
- Que la Nova Era és un perill, però no pel seu contingut, sinó perquè és tan dogmàtica i intransigent com les religions monoteistes i perquè amaga darrera de formes espirituals i pretesament innocents interessos més foscos que les mateixes religions.
Bé , ja seguiré un altre dia, que el tema es ben sucós.
MA SI MUOVE.
Es la segona vegada que intento escriure aquest post . La primera vegada quan ja portava una bona estona escrivint , no sé quina tecla he tocat i he esborrat tot el que havia escrit i era molt i molt inspirat . Però be, intentarem tornar a fer-ho i intentarem escriure’l encara millor.
Com començava abans en el primer intent, poc que he començat a escriure una altra vegada després de tant temps perquè tingui especials ganes per a fer-ho. Si ho torno a fer és perquè he sentit com l’Ocell de vidre llegia un comentari de la encantadora Estel del matí sobre el post que ell havia fet que tractava del sentit comú.
Ha estat doncs l’Estel del matí qui m’ha portat la inspiració, i no creieu que del que parlaré és sobre aquest sentit comú, sinó d’una altra cosa que m’ha vingut al cap després del comentari de l’Estel .
Parlant del sentit comú, us vull parlar d’una experiència pròpia i d’una sèrie de neguits o preguntes que em faig .
Com sabreu, regento un petit establiment que és una botiga–centre esotèric i cada dia em trobo molta gent que em ve a veure.
Alguns venen perquè creuen que posant espelmes faran una miracle (Al cap i a la fi, per què no? Coneixeu la Llei de l’Atracció?), d’altres m’expliquen que tenen algun do especial (tothom en tenim , però la gent confon la intuïció, l’ evident, etc, etc, amb “poders paranormals” ). Uns altres sembla que parlen amb Déu, la Verge, els àngels, els sants, esperits varis, fins i tot el dimoni (jo crec que sí que parlen; el que dubto és que els contestin), d’altres vénen des de la seva posició de veritat absoluta i teoritzen des de “aquelles alçades” sobre idees metafísiques quan ells a la seva vida personal fan al inrevés del que prediquen. Alguns des de la candidesa de l’innocent es creuen tot el que arriba a les seves mans, sense passar-ho pel filtre de la raó i el sentit comú ( no les excuso, perquè mai s’ha de rendir honors a allò que és imposat perquè si , i potser perquè jo a la meva joventut també vivia a la inòpia) . I també com no tots aquells que estan com una cabra que es creuen reencarnacions de personatges místics i famosos.
De totes maneres, sempre hi ha algun despistat que va a la recerca d’ell mateix, no mirant cap enfora sinó cap endins. És per aquests que encara val la pena la feina que faig, perquè sinó (i ja he estat temptat de fer-ho) em dedicaria a altres coses més interessants i no tant en el punt de mira de la “ societat”.
Veient tots aquests personatges, no m’hauria de semblar estrany que la població en general visqués en un contrasentit absurd i irracional i que només accepta, no el que és de sentit comú sinó el que és imposat des de les esferes de poder religiós i social. Amb tot i això se’m fa molt feixuc comprovar que la majoria ( inclosos els que s’autoanomenen científics) creuen en una mitologia , no en la seva forma simbòlica, sinó com si aquesta existís de forma real en el món de la percepció i critiquen tot allò que surt del dogma d’aquestes aberracions folklòriques. Em sembla realment fascinant (per utilitzar un eufemisme) que :
- Algú cregui que Déu es passa el dia vigilant el que fem i que premia o castiga després les nostres accions. De fet és l’home qui es castiga a ell mateix . És molt trist que perquè la gent s’hagi de controlar, s’hagi de recórrer al càstig sobrenatural, en comptes de construir una societat més justa. Em sembla recordar que quan vols que els nens es portin bé els dius que si no es porten bé , els Reis Mags els portaran carbó .
- Déu és el culpable de les desgràcies dels homes. Hi ha molta gent que diu “quin Déu tenim que permet aquestes desgràcies?“ . Doncs nois, no és Déu qui les produeix, sinó l’home. La gent es queixa de tot però a l’hora de la veritat no fa res, tot és responsabilitat del seu Déu.
- Encara hi hagi gent que es mengi calentets els dogmes. Un dogma no és acceptable ni tan sols pels ignorants, posa l’home a l’alçada de la merda i li encoloma una negació a la possibilitat de raonar, d’entendre i sobretot deixa la ciència com un fet anecdòtic que un es pot passar pel folre dels ...
- Hi hagi gent que cregui en la infal•libilitat d’un home, i que aquest dicti les normes o edictes d’un suposat déu que parla amb ell de forma regular.
- Se segueixin fil per randa les escriptures i lleis de personatges de fa milers d’anys, i es tingui la barra de dir que son aplicables en aquest moment, quan per a mi ni ho eren llavors, i perquè uns quants personatges menys o menys tenebrosos diguessin que parlaven per boca de Déu s’havien de complir coses que resultaven contràries a la pròpia natura dels homes i les dones. Són precisament aquests ignorants els que neguen la història quan parla de les horripilants malifetes d’aquests anomenats sants, pares de l’església, profetes, etc. quan practicaven el genocidi, la tortura, la infàmia i la simonia en nom del seu suposat déu.
- Encara hi hagi gent que agafi unes escriptures al peu de la lletra i no tinguin idea del que signifiquen.
Podria seguir fins a l’infinit, però segur que us avorriria amb coses que segur sabeu tan bé com jo.
Bé, he parlat dels il•luminats que viuen en el passat ignorant. Però què em dieu dels perillosíssims del present? La primera vegada que vaig sentir parlar de la “Nova Era” va ser quan vaig veure la pel•lícula Hair, sobretot per aquella cançó “Aquarius”, que parlava de l’adveniment d’una nova era. De fet tothom podia arribar a pensar llavors que podria ser cert, per què no? La ciència avançava, la cultura i l’alfabetització s’estenien, la Humanitat estava camí de l’equilibri. Ja, ja. Si miro cap enrere us diria que des de llavors hem anat a l’inrevés. La tecnologia no ha estat la garant de la cultura, ans al contrari, ha servit per dominar les masses i fer-les més idiotes encara (heu llegit “Un mon feliç” d’Aldous Huxley?) Però bé, avui no vull parlar d’això , ja en parlaré un altre dia. Vull fer uns comentaris sobre l’anomenada Nova Era o era d’Aquari .
Com ocultista que sóc i des de la meva humil ignorància crec:
- Que la Nova Era és una nova forma de dominar la població decebuda per la incongruència de les religions, barrejant ciència moderna ( quàntica), idees metafísiques nascudes a principi del segle vint amb el sorgiment d’uns anomenats “Mestres Ascendits“ ( Seria interessant que us informéssiu sobre alguns, perquè no té desperdici , sobretot quan la informació la busques en llibres que no tractin de metafísica i que sigui contrastada), tota una sèrie de tècniques pseudoespirituals– energètiques, i les comunicacions dels nous profetes que parlen amb suposats extraterrestres i quantums d’energia i que no son més que uns embadocadors que es forren amb la ignorància i l’estupidesa d’aquells que prefereixen que els diguin el que volen pensar o creure.
- Lluny de pensar que l’Era d’Aquari serà una era de pau, crec que serà una era en què la població de la Terra tornarà a la barbàrie, no cal anar molt lluny i veure el que passa a Palestina i la desídia dels governs del món enfront de les bestieses i monstruositats que executa el “ poble escollit” per aquell curiós i venjatiu demiürg que anomenen Yavé.
- Que la població de la Terra no ha evolucionat i que abans s’adorava a uns déus i ara a uns altres.
- Que res del que ve d’aquesta línia de la Nova Era ajuda l’home a trobar-se a ell mateix perquè l’únic que fa es apartar-lo de la realitat quotidiana i únicament quan s’és capaç de viure el món interior enmig de la realitat física exterior és quan s’evoluciona.
- Que la Nova Era és un perill, però no pel seu contingut, sinó perquè és tan dogmàtica i intransigent com les religions monoteistes i perquè amaga darrera de formes espirituals i pretesament innocents interessos més foscos que les mateixes religions.
Bé , ja seguiré un altre dia, que el tema es ben sucós.
MA SI MUOVE.
