dissabte, 29 de desembre del 2007

BONES FESTES


Hola amics.
Bones festes solsticials i una bona entrada d'any!!!!
Estimats amics , fidels i apassionats fans de les meves elucubrants xorrades i diarrees mentals varies . L'any s'acaba i lluny de fer un resum del que ha esta tem centraré en que el proper any sigui fructífer , cosa que us desitjo a tot vosaltres de tot cor . Que al Jaondetor li vagin molt be les coses en la seva nova aventura per lliure que ha començat fa poc .Que la Zenzerina trobi l'amor que cerca . Que la Cristina trobi el treball perfecte . Que el delfí faci els seu somni realitat . Que a la Reme li toqui una Euromillones per anar una mica més desfogada i tingui una mica de més de temps per ella . Perque la Sònia i el Joan siguin més feliços que mai.Que la Mypaloma es forri . Que la Meli i el Xevi visquin a l'abundància i la felicitat . Que l'Ismael i la Cinta facin realitat els seus somnis . Que la Nadya trobi allò que busca i que la faci sentir-se plena i segura ( ja és plena però no s'ho creu ). Perquè la Yolanda romangui tranquil·la i acabi essent l'alcaldessa de Torelló . Que tots els que estimo siguin feliços i tinguin el que desitgen . Ah!! Bienvenido al blog Rodri , para ti ,que este año sea el inicio de una nueva etapa llena de amor i creatividad.

RITUAL D'ANY NOU

Necessitareu una espelma vermella una verda i una daurada . Les disposareu de forma triangular de forma que la daurada miri a l'est. Al centre col·locareu un paper on escriureu a llapis un desitj material , un sentimental i un altre que volgueu .Encedreu encens de Mirra , sàndal o llorer . Encendreu les espelmes , primer la vermella , després la verda i després la daurada . Una vegada consumides guardeu el paper a la vostra cartera . Quan s'acabi l'any cremareu el paper.

Avui li dedico el blog al Mariano , gran amic , savi , i un exemple a seguir.

L'acudit d'avui li dedico a l'Aina.
Un policia encuentra a un borracho en la calle buscando algo en els suelo y le pregunta -¿Que busca ? - Mis llaves , que las he perdido en la otra acera _ a lo que responde el policia - Pero si las llaves las perdió en el tro lado de la calle ¿Por qué las busca aquí? - El borracho responde - Es que aquí hay más luz.

ESTA VEZ ME VOY A DUCHAR . LO PROMETOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dimecres, 19 de desembre del 2007

NURIA


Hola amics. Ja se que em trobeu a faltar , algun que un altre pels acudits mortadelescs altres per altres coses. Aquest cap de setmana passat he estat al Congrés de Parapsicologia de Núria . El Congrés ha estat horripilant i decadent , però com en realitat anava només per estar amb els meus amics , la veritat és que m'ho he passat força bé . Varem anar la Nadya , la Ester , en Joan , En Joan Gol , la Maite , la Magdalena , l'Ilde , l'Ester d'Arenys , en Mariano , la Fina , en Miquel , en Francisco ,la seva mare i evidentment un servidor , que d'alguna forma vam fer un Congres a part . La temperatura va oscil·lar entre els cinc i els catorze graus sota zero . Al final hem decidit que l'any que ve passem de Núria i lloguem una casa rural un cap de setmana que a més de sortir-nos més barato , estarem millor i més divertits . Dins un dies aniré a passar els nadals a casa dels meus pares , i us podré veure a alguns que fa molt que no us veig ( entre d'altres em refereixo al Karlsruhe Boy ) , i per suposat el delfí , la Neus , la Nuriette , etc , etc , etc.
Abans que s'acabi la setmana us escriure el ritual de Nadal i Any nou pel si ho voleu fer .

La foto d'avui és la primera de la sèrie dedicada als de Núria , hi són la Nadya , l'Ester , en Joan i en Miquel.

-Oye tio , tu mujer está contigo solo por el interés -
-Tio , que no t'enteras , mi mujer està conmigo por el capital , no por el interés-

A UN PANAL DE RICA MIEL CIENMIL MOSCAS ACUDIERON QUE POR GOLOSAS MURIERON PRESAS DE PATAS EN EL

dimarts, 4 de desembre del 2007

BONJOUR POUR LE MATIN


Hola amics.
Estic infinitament content de que algú m'entengui com la meva amiga Remei. Al.leluia .Espero veure't aquest cap de setmana . Prepararé un pastís especial que t'agradarà molt . Com li vaig prometre a la Cristina Locatelli en els pròxims comentaris que faci hi aniré posant les fotos dels gats , ja veuràs com han crescut!Eh ! Sònia Ja ha vingut el Joan de Karlsruhe , tot güai? a veure si us decidiu i els que m'escolteu us feu un blog i compartim coses i pensaments .

Avui la foto d'en Marduk jugant amb la Lilith.

Esto son dos amigas en el baile y se acerca un chico a una de ellas y dice - ¿Quieres bailar ?- Alo que contesta la chica secamente - No!!!- El chico le pregunta - ¿Y eso...? -A lo que responde la chica - Eso es mi amiga y tampoco quiere bailar-

La revedere

A LA JOTA JOTA , QUE BAILAN LOS PERROS ,LEVANTAN LA PATA Y ENSEÑAN LOS...

dilluns, 3 de desembre del 2007

DILLUNS BOIG


Hola amics.
Passat el mal rotllo d'ahir avui estic més en la meva línia i no tan transcendent.És ben curiosa la voràgine en la que ens trobem . Avui anava a dinar a ca la Mari i portava posada la ràdio i m'he quedat esfereït pel que he sentit . Parlaven de l'atentat d'ETA i unes manifestacions que s'han reproduït a tot el país per donar rebuig a aquest acte execrable , però lo que m'ha esfereït han estat els comentaris dels manifestants a Madrid , que lluny de referir-se en concret al atentat han aprofitat per carregar contra Catalunya , els homosexuals , el govern , i tot el que us pogueu imaginar . És realment fascinant el que els hi està passant als veïns del costat , però és natural quan veus els nazis ( masc i fem) que aprofiten els mitjans de comunicació de la seva zona per de forma totalment troglodita ( afí a la cultura de la població d'aquest indret)apologia de la violència cultural , més en la línia de la gestapo ( evidentment sense la disciplina d'aquesta) que en la dels professionals del periodisme . Si nois , sembla que està de moda atacar a Catalunya per amagar que no es tenen arguments per tractar els autèntics problemes del Estat , i com ja se sap" panem et cirquenses" . De vegades ,talment , haig de reconèixer que a aquest pas els reportatges de l'Anne Igartiburu a Corazón Corazón en comparació al periodisme que els nacionalistes espanyols utilitzen , seran quasi discursos dialèctics metafísics dignes d'un premi nobel de literatura . On és la sensibilitat ibèrica? Potser s'ha perdut sota els símbols que els fatxes s'apropien com a propis i que alguns és pensen que representen a l'Estat d'Espanya . A tota aquesta gent " patriota els hi caldria tenir una mica de memòria històrica , encara que ben mirat , molts d'ells ja la tenen perquè son els nets dels repressors assassins que ( i que tots els que hi viuen a l'Estat es recordin) van massacrar la península , i que hi havien també de Madrid , d'Andalusia ( us en recordeu d'un tal García Lorca) , de València , de tots llocs . Potser pot arribar a passar que Espanya sigui simplement així i com va dir l'insigne escriptor andalús " Castilla miserable ,ayer dominadora , envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora "

Avui li dedico el blog a en Baal . Smuac.

Sabeis como se llama el ministro de planificación familiar del Japón ? MINABO TADURO

Fins aviat.

SI TE ENCUENTRAS EN APUROS ARRIMA LA NALGA AL MURO

diumenge, 2 de desembre del 2007

SI NACISTE PA' MARTILLO , DEL CIELO TE CAEN LOS CLAVOS


Hola amics.
Per segona vegada avui intento escriure en el meu blog ( fa un moment portava una bona estona escrivint i de cop se m'esborrat tot , quina putada!!!) . De fet eren solament elucubracions sobre el meu estat d'ànim avui , que no és precisament el més bo . Podria avui escriure-vos una recepta màgica o potser culinària però no estic amb ànims de fer-ho. Ahir varem passar el dia amb l'Alejandra , i de veritat que ens ho vam passar mol té . Sempre que ve l'Alejandra acabem parlant de la nostra evolució com a persones , i em vaig adonar que era molt lluny d'estar en el grau que jo em pensava .També és veritat que jo he tingut la feblesa de deixar-me influenciar per criteris que tenen d'altres sobre el que pensen que faig be o malament però és cert que quan el que diuen em copsa , sempre haig de meditar en aquell punt perquè en el 99% de les vegades han donat en el clau . Una de les coses de que vam parlar era de que en la vida em de ser suficientment valents per ser nosaltres mateixos malgrat l'educació que em rebut sobre els que és o no és políticament correcte , i vaig veure que per aquesta mateixa educació moltes vegades jo feia coses que ultrapassaven l'eufemisme i podien ratllar a la línia de la hipocresia . Tinc que confessar que mai ha estat aquesta la meva intenció perquè quan convisc amb els altres em fa feliç veure'ls feliços encara que jo perdi una mica a canvi , però realment això em dona igual perquè jo faig les coses perquè vull , no per a quedar bé. És per això que de vegades em seria d'ajuda ( degut a la meva fastigosa sensibilitat ), que la gent no confongués la meva sensibilitat a la manca d'acceptació a les crítiques , sobre tot quan és en un entorn familiar en el qual tothom ens coneixem i hauríem d'intentar fer el possible per no tocar allà on fa mal sense cap mena de necessitat aparent . I ,per què aquest rotllo d'avui ? Doncs per això, perquè no sempre haig d'estar bé i menys quan penso que tot el que faig per gent que estimo és tractat d'una manera desconsiderada ( sota el meu punt de vista )i que els esforços que faig perquè la gent gaudeixi de coses millors son tractats com menjar de gossos . Potser soc massa susceptible i hauria de prendre'm les coses d'una altra manera , però penso que si jo faig l'esforç ( i amb molt gust que ho faig) d'acceptar els humors i susceptibilitats dels altres els que m'estimen haurien de fer al menys el mateix . Tot es bassa en la tolerància i el respecte . Jo sempre he pensat que encara que tothom som un niu de contradiccions i defectes , hom hem de conviure intentant no tirar a la cara aquestes coses sense necessitat , perquè és veritablement nefast ( per a mi ) que jo tingui que aguantar coses que no m'agraden dels altres i que els altres no tinguin el mínim detall de sabent que certes coses em fan mal ( no el contingut sinó en la forma )enarbolant la senyera de la sinceritat esmicolin i estripin els meus sentiments , com si tot fos normal , natural . Només demano que si jo accepto ala gent que estimo tali com és , i que intento no ferir les diverses sensibilitats , els altres facin el mateix per a mi.Perquè estic fart de sentir allò de " Bueno , debes entender que no comprenden las cosas como tú...." i que desprès quan és a tu a qui et toca no és passa tothom pel mateix raser . És molt important que aquells que que et van dient que has de tenir cura i paciència pels altres , la tinguin amb tú i intentin no fer mal gratuïtament , només pel fet de que pensin que és el més natural del mon és dir les coses ( o fer-les ) de manera ofensiva .
Molt bé , en resum , que a partir d'ara , el menda , només cuinarà coses especials quan tingui convidats , perquè a partir d'ara , verdura bullida i carn i peix a la planxa .Així també aconseguiré disminuir el meu lorzing ( no hay bien que por mal no venga) .
Avui dedico el blog al Pipo .Ell passa olímpicament de les nostres estupideses humanes.
Había un hombre tan tonto tan tonto que en vez de tener un carner de identidad tenía una etiqueta de Anís del Mono .

QUAN ES VEU LLEIG L'ESPANTALL , DONA LA CULPA AL MIRALL .