TOLERÀNCIA

És realment fascinant com la gent te una facilitat enorme per omplir-se la boca de grans paraules , i com després realment son paraules que sonen buides , ja que només son això ,paraules . Em refereixo a les grans paraules com llibertat , tolerància , amor , dignitat , honor , fraternitat , igualtat , respecte , lliure pensament , etc.
No vull dir que aquestes paraules estiguin buides de contingut en elles mateixes , sinó que la gent les utilitzà en va .
Una de les que em produeix un efecte més profund és tolerància.
Aquesta paraula utilitzada fins la sacietat per aquells que s’autoanomenen demòcrates , és un eufemisme rere el qual s’amaga molta gent que no te ni idea del que significa . Tothom diu que tothom te dret a escollir la seva filosofia , tendència sexual , gustos polítics , etc , però realment això és més fals que “ un duro sevillano” . És increïble veure persones ,societats , grups diversos erigint-se com els més avançats i tolerants i després els veus a la vida pràctica i no són més que arribistes , feixistes encoberts i tota mena de “ moderns “ pels quals tot això és una moda i que en la vida quotidiana no deixen de ser mers ninots còpies del que està políticament correcte .
Tolerància. Jo crec que la tolerància te límits , no és quelcom inabastable . La tolerància comença amb el respecte , no tan sols el que deus als altres , sinó que també els que els altres en deuen.
S’ha de ser intolerant amb el intolerant , és la única forma de que la tolerància no es converteixi en “ borregueria” . S’ha de ser tolerant amb els costums dels altres , però els altres deuen tolerar els nostres costums , cultura i vida. Molts de grups protectors dels drets dels immigrants s’obliden sovint que el respecte cap als nouvinguts és tant important com el respecte que han de tenir ells amb la nostra cultura . Trobo molt bandarra , tot aquell que esgrimint els drets dels immigrants s’obliden que són ells els que s’han d’adaptar al país on van i no nosaltres . S’obliden ( o realment només és pensen que som idiotes ) de que si nosaltres anem al seu país i fem el que fan ells aquí ens foten una gardela de cuidado , i no passa res. El pitjor és que si ho dius en el teu país ets racista , quan en realitat ,l’únic que vols és que ja que volen fer part de la nostra societat , s’han d’adaptar , no nosaltres a ells. És penós que els polítics utilitzin això per jugar a la política , i no es dediquin una mica més a adonar-se’n que cada vegada més la població autòctona està més enfadada i que a arrel d’això . sí que naixerà el racisme i pagaran justos per pecadors .

NO TOLERIS EL INTOLERANT

ELS NOUS PECATS

Sembla ser que en Ratzinger Z, si no teníem prou amb els set pecats capitals, ara ens regala set de nous. L’Emperador no està content solament en dir bajanades i tonteries, sinó que ara les converteix en edictes i normes. Pobrets els fidels de la seva “religió”, si és que encara se li pot anomenar així, a partit d’ara al infern de cap, ja ho sabeu, si voleu follar, coitus interruptus. Si, si, és que no ho sabíeu? El primer pecat diu que l’anticoncepció és un pecat. El que no prohibeix el personatge en qüestió és que els seus acòlits, es follin les criatures o els hi facin patir abusos sexuals. Ja ho sabeu nois, el sexe és per procrear, es prohibeix el plaer sexual, no vagi a ser que a déu li vingui un desmai en veure les atrocitats del plaer sexual. Déu meu, ajuda’m a no caure a la temptació de fer cas a la natura , no sigui el cas que els capellans es despertin de la idiotesa crònica que pateixen i se’n adonin que el seu pito serveix per quelcom més que per a pixar.
El segon pecat no te tampoc desperdici. Són pecats també els experiments moralment dubtosos, com la investigació en cèl•lules mare. Això si, és permès deixar morir a milers i milers de persones per manca d’una solució mèdica que seria possible si la investigació genètica avancés més. No sabia jo que déu estigués tan pendent dels horaris de la mort de la gent, potser és que s’avorreix.
És pecat contaminar el Medi Ambient. No noi , no és pecat, és una canallada. Potser el Ratzinger es desperta ara, però la majoria d’aquells “ricachones” que ell rep amb tant de gust en les seves audiències privades són els que més és passen pels collons això del Medi Ambient. Però , a que queda bé això de convertir la contaminació en un pecat. Penso que s’oblida que hi ha una contaminació tant pitjor com aquesta, i de la que ell és el portaestandart que és la contaminació ideològica, i que venen utilitzant durant segles els seguidors del misogin Saule de Tars.
És pecat contribuir a ampliar l’escletxa entre els rics i els pobres. Doncs que s’apliqui el cuento. Ja seria hora que es fixés més en la realitat social dels pobles de la terra i menys en la seva doctrina religiosa que ni els fa menjar ni els fa més lliures.
És pecat la riquesa excessiva. Doncs noi, ja et pots anar directament al teu infern, perquè no vull ni imaginar-me el valor només de les riqueses que guardes al Vaticà. Seràs hipòcrita!!!Sinó sou més que una colla de fariseus!!!No fa tant vaig ser a una famosa església a Florència, i quina va ser la meva sorpresa quan em vaig trobar que la sagristia s’havia convertit en una basar de souvenirs i objectes de regal. Em fa l’efecte que no es recorden del que és la simonia i evident menys del que va fer el Mestre de Natzaret que un dia no va aguantar més i fa fer fora del Temple a fuetades als mercaders que s’havien instal•lat dins.
També és pecar generar pobresa. Torno a dir , no és pecat, és intolerable. Escolta Ratzinger, tu tens a les teves mans col•laborar amb això, comença a vendre els teus tresors inútils, i desvia una part dels guanys que fas blanqueixant diners de les drogues , prostitució infantil i venda d’armes ( banc Ambrosià) i dóna-li a la gent pobre, o és que els teus orígens en les joventuts hitlerianes no estan d’acord amb aquest criteri.

MATEU-LOS A TOTS , DÉU JA ES QUEDARÀ ELS SEUS

ELSEGON MANAMENT

“ No juris en fals pel nom del Senyor, el teu déu, perquè jo, el Senyor no tinc per innocent el que jura en fals pel meu nom”

Deuteronomi 5, 11

No s’ha de jurar mai en fals, de fet no juris si no compliràs el teu vot, però en nom de ningú, ni del teu déu o déus, fills, pares o qui sigui. El nom de déu és tan sagrat com la vida, sagrada és la vida dels altres. No juris mai en nom de ningú, la teva pròpia entitat te prou valor en si mateixa com per fer de valedora de qualsevol compromís.
Una altra cosa són les parafernàlies derivades de Ritus religiosos que segellaven els tractes amb juraments més o menys creïbles. I digueu-me quina credibilitat te el jurament en nom d’un déu que permet que un germà li tregui a l’altre amb paranys els drets del primogènit i aprofitant que el seu pare està cec es fa passar pel seu germà per treure-li la benedicció ( Gènesi 25, 29-34 i Gènesi 27, 1-40 ) i l’elevi com el seu escollit essent aquest un trampós i un mentider.
De fet, el jurament és un acte singular present en tots els Ritus de compromís tant els religiosos com els profans, encara que per desgràcia molts dels juraments profans segueixin essent referendats per algun llibre sagrat ja sigui la Biblia , ja sigui l’Alcorà , ja siguin d’altres llibres d’altres confessions. Malgrat tot encara que el jurament sigui pel propi honor, l’ésser humà tendeix a passar-se pel forro dels dallonses els juraments quan les coses estan magres.
Sembla nois, que hauríem de fixar-nos una mica més en les normes de la cavalleria per entendre que és el compromís, l’honor i la noblesa, però d’això ja en parlarem en un altre moment.

JURO DECIR LA VERDAD, Y NADA MÁS QUE LA VERDAD

EL AMANTE DE FUEGO

Todo se incendió
nadie pudo salir
yo le vi quemarse
yo le vi morir

Y él también me vio a mi

Desde entonces
se que algo pasa aquí
todos mis amigos
se alejan de mi

Ya no puedo reír

Siento alguien dentro
me quema y me da miedo
Me habla, me grita que tengo que ser fiel
que mi alma es de él

He ido a muchos médicos en la ciudad
nadie sabe donde está mi enfermedad
no me pueden curar

Me han salido quemaduras en la piel
tengo llagas en las manos y en los pies
Son síntomas de él

Siento alguien dentro
me quema y me da miedo
me habla, me grita que tengo que ser fiel
que mi alma es de él

Y por que la vida se escapa de mi
ya no me quedan fuerzas para resistir
Y que va ser de mi

Siento alguien dentro
me quema y me da miedo
me habla, me grita que tengo que ser fiel
que mi alma es de él.


El amante de fuego
Del LP " Donde está el País de las Hadas"
MECANO
boomp3.com

EL PRIMER MANAMENT (segona part)

“No et fabriquis ídols, no et facis cap imatge del que hi ha dalt del cel, aquí baix a la terra o en les aigües sota la terra. No els adoris ni els donis culte, perquè jo el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós,demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels que no m’estimen. Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions”

Deuteronomi 5, 8-10

El Déu-gelós. Vosaltres creieu que la gelosia és una virtut? O, és un vici? Quin déu, “ sobre totes les coses” te tanta necessitat de que li facin tant la pilota. S’ha de sentir un déu al cor? O, simplement s’ha de fer el que diu per por? És potser aquest el famós temor de Déu que prediquen els cristians. Temor a què? Por a un venjatiu i perillós déu? Què som els humans? Una colla d’esclaus, ninots del caprici d’un déu que es comporta com un crio maliciós i malcriat?

Els jueus posen a la boca de Déu el fet de la maledicció per generacions, un Déu maleeix? Pel que jo se Déu és amor ( bé, el Déu dels cristians), o al menys és tan poderós que les insignificances de l’home no el poden ofendre, perquè ofèn el que pot, no qui vol.

Quina culpa tenen els meus nets de que jo sigui un eixelebrat? Han de pagar els meus deutes? On és la pretesa justícia?

Això si, si estimes aquest Déu i guardes els seus preceptes mantindrà els seu amor durant molt temps , segons ell un miler de generacions ( absolutament incongruent , perquè si el meu fill és un assassí, trencaria la seva paraula)

Els cristians s’ho munten millor, el seu déu és més benèvol, perdona els pecats ( per cert, quina conya lo dels pecats) a qui se’n penedeix, dona igual que hagi estat un assassí de nens en sèrie, fins i tot el seu màxim pontífex pot editar bules, i ja sabeu “pagant Sant Pere canta”, i d’aquesta forma un genocida, un lladre, qualsevol ser miserable i menyspreable ( si te diners és clar) es torna de cop pur i sense màcula.

Aquest Déu que demana comptes sembla més un inspector de Hisenda, amb la salvetat de que al menys el inspector de Hisenda et farà pagar a tu i no a teus fills pels teus deutes.

Enteneu un Déu, tant ple de ira i de defectes humans? Aquest és el vostre Déu. I vosaltres que us en foteu dels déus pagans perquè sempre estan de gresca!

Al menys ells són conseqüents amb els seus vicis i defectes .

Sempre he considerat que si Déu és el paradigma de l’harmonia, donar-li atributs tan grollers no fa més que donar la raó a aquells ( que pel meu parer s’equivoquen) que diuen que això de déu és un rotllo metafísic sense base de cap tipus.

L’UNIC CASTIG QUE PATEIX L’HOME ÉS LA SEVA ESTUPIDESA CRÒNICA QUE ES TRASMET DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ

EL PRIMER MANAMENT

“ No tinguis cap altre déu fora de mi”

Deuteronomi 5 , 7

Les religions monoteistes tenen com a màxima que només hi ha un déu, cosa amb la que estic totalment d’acord, el problema és que consideren a aquest déu com una entitat que d’alguna forma és com nosaltres però amb superlatiu , vull dir que és un déu antropomòrfic, un déu que pensa que de tot l’Univers nosaltres som el melic i que no hi ha altres espècies intel·ligents vivint en altres llocs de la infinitud de l’espai .

Som al segle XXI però la població segueix essent essencialment irracional en el que toca a l’espiritualitat, com si aquesta estigués renyida amb la intel·ligència. Si estudiem profundament els llibres sagrats, un d’ells la Bíblia, veurem que en quasi totes les teogonies i cosmogonies, d’un déu incognoscible sorgeixen manifestacions inferiors, com si d’adjectius es tractes, que permeten que els éssers intel·ligents puguem arribar a imaginar la pretesa natura de déu. En el devenir de les civilitzacions del que parlen els homes són d’aquestes manifestacions que acaben essent antropomòrfiques i que constitueixen els panteons dels diferents déus. Aquests déus, tots ells, estan realment per sota de la intel·ligència superior, són els missatgers de la divinitat, no la mateixa divinitat. Em sorprèn doncs que eminents teòlegs, antropòlegs, historiadors i demés “ xupatintes acomplexats per traumes morals relacionats amb la religió” no se’n adonin que les preteses religions monoteistes són sota el seu sedàs tan politeistes com les “paganes”, i sinó, què son els àngels, sants, etc?

No pot haver cap altre déu que Déu, perquè Déu no és un títol, no és un adjectiu, és un substantiu, i aquell que digui que hi ha la probabilitat de que hi hagi un altre Déu que Déu, està conjeturant la possibilitat de que realment hi hagi una altre amb el que demostra que no coneix el significat de Déu.

A més, el Déu incognoscible no es passa el dia pensant el que fan els habitants d’un petit planeta, d’una estrella menor, del braç més exterior, d’una galàxia no molt gran, d’un de tants azimuts que hi ha en aquest quadrant de l’Univers.

Donar a Déu atribucions antropomòrfiques és un insult a Déu i a la poca intel·ligència que ens resta als humans .

I el pitjor de tot és que molts dels que s’anomenen a ells mateixos científics només són una colla de pallassos a les ordres dels bruixots de la tribu, que no volen de cap manera perdre el poder que els hi dona la seva suposada connexió sobrenatural amb el déu, quan en realitat no són més que una colla de facinerosos que juguen amb la incultura i els sentimentalismes d’una població drogada per la desinformació religiosa.

EL PECAT MÉS GRAN DEL MÓN ÉS CONSIDERAR QUE UN NEN NEIX AMB PECAT

LES MURALLES DE JERICÓ

" Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l'assalt de Jericó , cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat. Tot allò que tenia vida a Jericó fou consagrat a l'extermini: homes i dones joves i vells, vaques, ovelles i ases "

Josuè 6 , 20-21

L'altre dia llegia amb horror les atrocitats que van patir els jueus a la Segona Guerra Mundial als camps d'extermini nazi. Fixeu-vos quina cosa tan curiosa.

La ignominia més rotunda, el crim més fastigós i cruel, la inhumanitat més terrible, la monstruositat més demoníaca es produia a Europa en ple segle XX. ¿D'on van poder treure els repugnants nazis unes idees tan indignes de ningú que es digui ésser humà? Mireu a dalt, només és un dels centenars d'esdeveniments que el poble escollit va protagonitzar a la seva història, proclamat com un gest pietós en el seu llibre sagrat, con un gest heroic en lloança d'un pretès déu anomenat Jehovà.
Els nazis no van haver de tenir massa imaginació, només van haver de llegir la Biblia. Es van atribuir la potestat divina i van actuar com el déu del jueus, un déu sanguinari, sense sentiments de cap tipus, un déu venjatiu i gelós , un déu genocida que com veureu més endevant proclamava lleis que els seus propis seguidors es passaven pel forro dels co.... i eren "el poble escollit". Jo no sé què pensaria un nen petit a Jericó quan un boig jueu va entrar a casa seva i el va travessar amb un ganivet en honor d'un déu diabòlic i abominable que extermina els que no li fan la pilota. ¿Per què els jueus prohibeixen la música de Strauss, que tant agradava els nazis i els pobles d'Orient no giren esquena a les tradicions jueves després que la història d'Israel no és més que un seguit d'atrocitats d'un poble que clama justícia contra els assasins nazis i que ells mateixos han estat uns assasins i traïdors (recordeu la història de Josep, venut pels seus germans, que si no hagués estat pel més pietós d'ells, hagués estat sacrificat)?
Sabra, Shatila, les imatges prohibides en les que els gentils soldats jueus assassinen a sang freda d'un tret al cap a noietes palestines, el robatori flagrant de la terra amb l'excusa d'una terra promesa perduda molts de segles enrera (nois, animem-nos, encara podem conquerir Atenes i Neopàtria!), la vergonya que hauria de sentir tot el planeta quan veiem que els líders mundials ( comprats pel poder sionista) condemnen les malifetes dels palestins però callen com putes quan els israelians cometen atrocitats genocides, quan invaeixen països veïns amb tota la impunitat.
Nois, què voleu? Què hem d'esperar d'un poble que segueix un déu com Jehovà?

DIU JEHOVÀ: "A LA DONA QUE PRACTICA LA MÀGIA , NO LI PERDONIS LA VIDA"

OH MARDUK , ESTIMAT AMUN-RA-MIM , LLIUREU-NOS DELS ESTAFADORS , ESPEREM EL VOSTRE RETORN.

JA HE TORNAT

Hola amics.

Ja fa una mica que he tornat d'Egipte , però m'ha costat una mica posar-me al dia .El meu viatge a Egipte ha estat un viatge iniciàtic . No vaig anar simplement a veure pedres ,ni ha disfrutar els plaers d'un fantàstic creuer pel Nil ,ni per disfrutar de la magnífica companyia dels meus amics Nadya , Maria , Carme ,Jordi , Albert ,Jesús i Laurita ; realment vaig anar a trobar respostes ,i realment les vaig trobar , encara que ara amb la distància en l'espai i en el temps sembla que tot hagi estat un somni . Ara desde la realitat crua del dia a dia sembla que tot alló sigui un miratge , espero que l'esperit que em va infondre Egipte persisteixi malgrat l'atmòsfera densa en la que em moc. El meu viatge va ser molt especial , vaig compendre que la vida que vivim , és la que escollim viure , i no al revés . Tres fets son els que van marcar el meu viatge , el primer la gent que vàrem anar , La Carme ( una médium molt especial de la que he aprés que s'ha de ser autoritari amb els autoritaris) , la Nadya ( on viu la Sekhmet ja fa temps ,suprema sacerdotesa de la Lluna) , la Maria ( la meva Maria , la Maria de Blanes ,la bruixa , la vident ,la espírita) , l'Albert ( m'ha sorpres , allà a la Vall del Nil sabia entrar en els cors i laments dels que allà hi erem) i en Jordi ( ha fet apendre a la Carme , el que no s'ha de ser , per a mí un cor sensible i valent , en front de les dificultats) , els meus valencianets ( en Jesus i la Laurita que van entrar per primera vegada en el mon de l'ocult de la forma més curiosa) , amb tots ells he aprés coses de mi mateix que no volia veure o tant sols no recordava , soc molt feliç de que hagin estat els meus companys en el viatge iniciatic que vaig realitzar.En segon lloc a part de l'estada a la Gran Piràmide ( experiència magnífica encara que ja coneguda per a mi) , vaig ser iniciat al culte de la Sekhmet al Temple de Ptah a Karnak , la deesa en va donar pau al cor , però al ser la deesa de l'amor i la guerra , de vegades també l'inflama una mica massa . El Ritus va ser tant màgic que va haver un moment que no sabia on em trobava , ja fora del Temple , assegut a una pedra vora les muralles de Karnak , en mig de la sorra i un sol de justícia , em semblava veure'm a Malgrat quan era jovenet , amb el cor en pau ,casa meva , feliç. El tercer fet va ser l'anada a casa del Mestre de Giza , en Gamal , Un home dur , fred , però al cap i a la fi , un autèntic Mestre .De fet haig de dir que al principi no em va caure gaire be , però realment al que no queia be era al meu jo destructiu i castrador de la meva esència . El Mestre sabia donar a tothom el que necesitava , no el que demanava , per això va ser gèlid amb mi i tant sols em va dir una cosa , " acceptat tal com ets , mentres no ho facis ni aconseguiràs res a la vida " . Gràcies Gamal , " tu si que sabes", espero que si ens tornem a veure en miris als ulls , haig de donar també les gràcies al Pepe ( el nostre guia , perquè va canviar el seu viatge per donar-nos el que voliem . Els tres fets han fet que decideixi anar cada any a les terres del Nil , espero que us animeu a anar amb mi i els meus amics ,perquè serem la Nadya i jo a partir d'ara els que organitzem els viatges , de caire esotèric al país dels déus . Tot lo altre guai , festa egipcia , compres rocambolesques , el Nil preciós ,monuments excepcionals i gegantins , qué us haig de ir d'Egipte !

Avui em dedico el blog , ah! a la foto surto amb la Maria

Doctor ,cada vez que me tomo el café con leche me duele horrores el ojo derecho.
¿ Ha probado sacar la cucharilla de la taza?

Fins ara

SEKMET GUIA EL MEU COR , HORUS EL MEU PLEXE , AMUN-RA-MIM EL MEU VENTRE

EN QUE CREIEM ?

Hola amics.

Aquesta setmana us vull parlar no de creences religioses o en Teogonies , sinó en quelcom que per a mi es igualment metafísic . En que creiem ? En qui creiem ? On dirigim els nostres passos en aquest mon.

Per un cantó vivim a una societat a la qual mantenim però la qual ens utilitza de la manera més grollera i indecent . Per exemple , que en penseu dels polítics que tenim ? Segur que tots direu que son uns corruptes , uns mentiders , uns falsos , uns aprofitats , en fi uns facinerosos . Be , jo també estic d'acord , però fixeu-vos , cada vegada que hi han eleccions la quantitat de vots en blancs és molt petita , i aquells que tan critiquen als polítics els voten amb la pobre i ridícula excusa que és que sinó el país aniria desgovernat . Desgovernat? Es que no ho està ara de desgovernat ? Que us creieu que els polítics dels diferents partits , pensen o senten el que diuen ? Que quan es diuen el nom del porc , és que realment ho senten ?Després els veus com es van de marxa plegats , mentre han inflat els ànims de la gent que s'enfronta entre si per quelcom que els polítics ha creat i que és una falacia denigrant i perillosa . Bé , culpa és nostra , perquè si en comtes de queixar-nos tant, féssim quelcom contundent i els hi toquéssim els nassos la cosa aniria una mica millor .
On és el sentit comú ? perquè no sortim tots en massa al carrer quan ens assabentem que una família no pot posar els seus fills al menjador de l'escola perquè els diners no els hi arriben i després te'n assabentes que gent vinguda de fora que està cobrant més que tu , però que no ho declara ,te totes les facilitats per posar el seu fill al menjador , llibres gratuïts , etc . Es que la igualtat no és igual per a tothom ? Per què s'ajuda a aquesta gent per que posi negocis i a nosaltres ni un euro ? si , ja vindrà aquell que dirà que aquesta gent serà la que al fina farà que cobrem una jubilació , però això son sopars de duro . Encara me'n recordo d'en Heribert Barrera i la polseguera que va aixecar amb les seves declaracions sobre la immigració . Aquells que el van atacar i quasi defenestrar hauran de donar-li algun dia la raó , potser quan sigui massa tard.

Esto es un hombre que va al médico y le dice -Doctor mi mujer me ha dicho que le venga a visitar porqué no se pronunciar bien la palabra federico -El doctor le responde - Que va hombre ,usted lo pronuncia perfectamente , a ver repita - el hombre repite - Federico - Nada , nada vayase a casa y digale a su mujer que no es verdad , usted pronuncia perfectamente Federico-
El hombre vuelve a casa y le dice a su mujer - María , el médico dice que te equivocas , dice que pronuncio pefectamente federico . Ah ! a propósito , ya que estás en la cocina ves al federico y traeme una cerveza.

La propera setmana potser no podré escriure per que me'nvaig amb la Nadya i uns amics a Egipte . Ja us explicaré com m'ha anat.

Adeu.

LA POLOLA ES TAN GUARRA QUE SE HIZO UNA CASA REDONDA PARA NO BARRER LAS ESQUINAS

MAGIC(K)

Hola amics .

Una altra setmana em dirigeixo a vosaltres des del blog . Avui he passat un dia molt entretingut i saludable ( saludable perquè hem anat a caminar pel bosc una estona) amb en Lluís ,la Cinta i l'Ismael . Ha estat una bona ocasió per parlar de temes que ens agraden , entre d'ells del que m'ocuparé avui al blog , la Màgia .

Tothom relaciona la màgia ,o bé amb la prestidigitació, o bé amb una mena de "refrito" , barreja de tradicions populars i fetilleria , que res tenen a veure amb el que us vull parlar .

Un erudit sobre el tema , l'Israel Regardie , en el seu llibre " L'arbre de la vida " defineix la màgia com " un sistema mnemotècnic de psicologia en el que els quasi interminables detalls de les cerimònies , els conjurs , i d'altres , tenen com objectiu l'exaltació de la imaginació i de l'anima i es transcendeix totalment el plànol normal del pensament " . Ja vegeu , res de poders , ni de misteriosos éssers sobrenaturals ocults a les ombres , ni tan sols de coses absolutament dissenyades a prohibits Grimoris oblidats o amagats en amagatalls de perduts castells o coves .
De fet no existeix la Màgia sense mag .És el mag el que realment produeix el fenomen , que per una altre banda , si es produeix , és que és quelcom natural a la natura , perquè a la natura no s'engendra res que no sigui al seu si .
L'autèntica Màgia ens porta a la idea de la llei de l'atracció . El desig encarrilat , junt amb un autoconvenciment , i sobre tot un coneixement profund de la psique , fa possible la màgia .
L'autèntica màgia no busca sinó la constatació de que els homes som deus i que som nosaltres els que fem el nostre destí . Llavors perquè hi ha tan pocs mags?
Senzill , perquè ningú creu en el propi poder i ens deixem portar pels dogmes i per les idees tan filosòfiques com morals d'altres , sense mai preguntar-nos el perquè si o perquè no de les coses . Al títol d'avui li he afegit a la paraula màgia la lletra K . Això ve de la visió de l'Aleister Crowley sobre la màgia i un aspecte cabalístic de la mateixa .
La màgia juntament amb el ioga ( amb totes les seves variacions , Agni , Kundalini , Hata , Sutra Mantra , Tantra , etc ) son les eines per arribar al misticisme , entenen aquesta paraula fora del context catòlic , i veient-lo com una comunicació transcendent amb la part més sagrada que hi ha al nostre interior , que s'anomena Deu . Així doncs la Màgia ens porta a la possibilitat de transcendir a nivells superiors de consciència . Així doncs amics , si voleu aprofundir en les capacitats que teniu per arribar als vostres objectius , no us faria mal apropar-vos als escrits dels ocultistes que han descobert quins son els camins de l'autoconeixement i de la aclaparadora connexió de nosaltres amb els cosmos quan entenem les lleis de l'Univers . Us recomano si voleu començar en aquest camí un llibret essencial per donar els primers passos i que s'anomena " El Kibalion" , on s'enumeren les lleis que regeixen el funcionament de l'Univers , entendre-les és el primer pas per entendre els mecanismes de la Màgia . Un altre dia ja us explicaré els diferents tipus de Màgia que s'apliquen en les diverses corrents de pensament ocultista .

Avui li dedico el blog al Pipo.

Dos médicos que estan sentados en el banco de un parque , ven pasar a un hombre caminando con un curioso caminar.
-Ese hombre padece una grave enfermedad cardivascular - dice uno - No , no hombre , lo que tiene es un problema en los huesos - responde el otro . Así se nezarzan en una discusión hasta que deciden preguntar a aquel hombre quien tiene razón de los dos .
-Perdone caballero , este señor y un humilde servidor somos médicos y al verle caminar yo he pensado que usted tenia una enfermedad cardiovascular y mi compañero que tenia una problema de huesos . Nos gustaria saber quien se ha equivocado -
-Nos hemos equivocado los tres . Usted piensa que que era un enfermedad cardiovascular y se equivoca . Su compañero piensa que es una enfermedad de los huesos , y se equivoca . Y yo también me he equivocado porqué pensaba que era un pedo y me he cagado -

Adieu

NO ES FELIZ QUIEN MAS TIENE SINO EL QUE MENOS NECESITA

LA NATURA DELS DEUS

Hola amics.
Com podeu observar soc bastant escàs en quant a la producció del meu blog .Això és degut a que estic en plena efervescència laboral i estic molt a la vora de començar el projecte BEORCK i me'n ocupa molt de temps . Malgrat tot us dedico uns mots relacionats amb allò que tant m'agrada que són els orígens de l'home i els seus primers passos en aquest planeta .
Lluny de pensar que l'origen de l'home està allunyat dels primats ( tenim la sort de conèixer la genètica) com proposen ments retrògrades integristes de varies religions monoteistes , la nostra genètica presenta trets indiscutibles de relació amb determinats tipus de primats . Tots estem d'acord amb això ( bé , la gent que analitza les coses sota el prisma de la realitat objectiva i la investigació) , però també és cert que encara hi ha una anella de la cadena que està oculta , que no s'ha trobat encara a la natura , i potser no es trobi mai .

Tothom te la seva explicació per això .Uns diuen que per això l'home no ve del mico , realment això és dir que el que no s'ha descobert no existeix , que Amèrica no va existir fins que Colom va descobrir les illes de Bajamar ( actualment Bahamas ) . Altres diuen que algun dia es trobaran les restes del primat que representa aquest lligam genètic . Altres pensem que certs escrits de l'Antiguitat ens donen la clau per entendre això.
En antigues civilitzacions ( em circumscriuré a les civilitzacions del riu Indo , les dels les valls del Tigris i l'Eufrates i la d'Egipte , per ser les que d'alguna forma van ser llunyanament el gresol de la nostra) l'aparició de l'home està inscrita en una sèrie de llegendes mitològiques , que solament difereixen en petits detalls i en noms diferents pels diferents personatges que fan de protagonistes . Els jueus en el seu llibre sagrat , la Torah , en el llibre del Gènesis diuen que el seu deu va fer a l'home a la seva imatge i semblança . Aquesta mateixa paritat la trobem en els ecrits sumeris on existeix la llegenda de la creació de l'home a partir de la necessitat dels deus de crear servents per els seus projectes . Així doncs parlen d'un lloc entre el Tigris i l'Eufrates on van crear el primer home després de diversos intents fallits . No fa falta que ens anem més lluny i trobem en una civilització molt més propera ,la grega , el mita de la creació de l'home en la que intervenen Zeus , Atenea i Prometeu com creadors , Prometeu modelant una figura de fang , Atenea posant-li un cervell i Zeus insuflant-li vida ( semblant al mite jueu , oi? ) . Gairebé totes les antropogònies tenen un mite semblant cosa que pensant en la distancia entre les diverses civilitzacions ens pot fer pensar en que quelcom pot haver de veritat en això ( no oblidem que els mites amaguen veritats disfressades . En els últims estudis de investigadors de les civilitzacions de les valls fèrtils abans anomenades , s'acaben arribant a conclusions realment fascinants sobre la natura d'aquests deus , uns deus que només difereixen de l'home en els seus suposats poders sobrenaturals , poders que per un altre part no els fan millors moralment que l'home que han creat . Les mitologies estan plenes de relats , en que la moral dels deus és més que dubtosa i realment no son cap exemple a seguir . Podem dir el mateix dels herois sagrats dels jueus , herois que cometen adulteri , que roben , assassinen i cometen tota classe d'aberracions sota la complaent mirada del seu deu venjatiu que considera l'holocaust massiu del filisteus com quelcom bo pels plans del " poble escollit" . Així veiem que la natura dels deus no és ni més ni menys que la nostra , i si creiem en un Deu creador de l'Univers , arribem a la conclusió que aquests deus o deu no son ni molt menys Deu , sinó quelcom que hauríem d'investigar com creadors genètics de l'home no pas de l'Univers . Personalment que la millor manifestació de Deu és l'amor , i amics , estic absolutament convençut que ni els deus antics ni el deu dels monoteistes te que veure res amb aquesta idea o virtut. Però clar germans , és molt més fàcil que siguin altres els que ens diguin el que hem de pensar i que existeixen dogmes inassolibles i inabastables
que no es poden discutir ( encara no se perquè) , i que certs humans " infal·libles tenen la única veritat sobre l'existència de tot el que viu i respira a l 'Univers.
Bé , que cadascú pensi el que vulgui.

Avui li dedico el blog a en Cernunnos

Un niño le dice a su abuelita - Abuelita ¿Qué es un amante? - la abuelita da un grito , sube corriendo las escaleras , entra en su habitación , abre la puerta de su armario , se encuentra un esqueleta y dide - ¡ Pepeeeeeeeeeeeeeeee!

NO ÉS DOLENT EL QUE ENTRA EN TU SINO EL QUE SURT

SAULE DE TARS

Hola amics

És difícil posar-se a escriure quan llegeixes els impressionats posts de la bookkeeper . Em veig una mica força petitet pel seu talent literari i per la seva riquesa de contingut , però com jo ja se que no he nascut per ser escriptor , ho faré el millor que podré , i sobre tot explicaré allò que m'agrada explicar , el que em passa , el que tinc al voltant , i els meus curiosos pensaments . Avui li dedico el comentari , que no la foto , a un personatge singular , que és el creador de la forma de vida de milions de persones en aquest mon . Un soldat romà , assassí dels primers seguidors d'en Jesús de Natzaret , que va tenir una visió interessantísima ( que no la d'un llamp que el va fer caure del cavall) , de manipular un missatge meravellós i convertir-lo en un dogma irreal , masclista , misògen , antinatural , inhumà , ridícul , feixista ( i això que el feixisme naixeria molts segles després) i sobre al costat del poder opressor , sobre tot si aquest es d'ultra dreta i li proporciona poder sobre el poble inculte , i necessitat d'algun tipus de guia espiritual . Doncs no puc negar que ho va fer molt be , perquè va arreplegar tots els amargats de la Antiguitat i va aconseguir que tot el que portava l'alegria i el relax es convertís en quelcom nou anomenat pecat ( pecat que no podien cometre els altres , però si ells ) , i que la civilització entres en una època de foscor , que amb prou feines ha quedat enrera gràcies als esforços titànics primer dels humanistes renaixentistes , dels científics ( glòria eterna per en Miquel Servet , pel insigne Galileu , pel Charles Darwin i per tantíssims d'altres) , dels enciclopedistes francesos , de les sufragistes , dels lliure pensadors , i sobre tot de les ments pensants que no combreguem amb rodes de molí , encara que ara ,el seu gran pontifex ( que collons te el tio , el pont que traça em sembla que te més relació amb l'Enemic de l'home , que amb el Deu d'amor que en teoria preconitzava el Mestre de Natzaret . De fet si el Mestre de Natzaret entrés al Temple amb el fuet seria abatut a trets i a les noticies sortiria com un terrorista antisistema que amenaça el poder De Ratzinger Z i els seus escarabats piloters . Ja ho veus Saule , t'ha sortit be la jugada . Has aconseguit de ple esborrar l'autèntica imatge del que era el teu enemic , l'has suplantat , i al final has fet que la població ( no pensant és clar , aquella que deixa els seu criteri en mans dels supersticiosos seguidors del cruel Deu castigador) et segueixi amb ulls clucs ,perquè és més fàcil que els altres pensin per tu ( no sigui que se'ls faci una hernia encefàlica per fer l'esforç de lligar caps ) . Ay ! Saule ,ni elmateix Enemic de l'home ho hauria fet millor , no se't pot treure el mèrit , el Príncep de Maquiavel al costat teu és Chiquito de la Calzada ( i amb molt de respecte a aquest fantàstic humorista) . Algun dia Saule , quan l'home creixi , t'haurà d'edificar un gran monument , al bell mig de Roma , al Coloseu ,amb una peana de marbre blanquíssim on destaqui una frase lapidària que digui " Dedicat al més gran embaucador de tots els temps , el que va aconseguir aborregar durant 21 segles la major part d'Europa i rodalies " .

Avui li dedico el blog a la bookkeper , ets una escriptora formidable!!!!!

Dos amiga que estan casadas se van de farra una noche y vuelven a casa a las tantas más beodas que una cuba . De camino a casa les vienen unos retortijones de barriga terribles cuendo pasan por delante de un cementerio y se ven obligadas a entrar si no se quieren cagar encima . Así lo hacen y se dan cuenta que allí en el cementerio no hay nada con que limpiarse . Una de ellas se quita el tanga que llevaba , se limpia con el y lo tira y la otra agarra una corona de flores y se limpia con ella . Así llegan a casa hechas unos zorros .A la mañana siguiente los maridos de ambas comentan la fiestecita de sus mujeres .
- Oye nuestras mujeres debieron tener una juerga de mucho cuidado esta noche , la mia pareció sin tanga.
- Pues no veas la mia , apareció medio despelotada y con un trozo de cinta pegada al culo que decia " de tus amigos de Logroño que no te olvidan

Adios muchachos , compañeros de mi vida...........

PREFIERO MORIR A PERDER LA VIDA

SABADO SABADETE

Hola amics.

Avui he fet un plat de dinar que ha estat un " bocato di cardinale" , he fet un gratinat de coliflor que m'ha quedat d'impressió .El proper comentari que faci al blog , posaré la recepta . Avui que és vigília de Reis us diré que aquesta magnífica llegenda , integrada al Cristianisme gràcies als evangelis oficials aprovats pels mandamases de l'església , és d'un origen incert encara que diverses tradicions anteriors al Cristianisme ja havien tocat el tema . En els llibres sagrats de l'India el deu Krishna és salvat de la mort quan és un nadó gracies a l'avís d'uns mags que astrològicament sabien del seu naixement .Talment en les tradicions sumèries , acadies , hitites i egípcies , tracten aquest tema de forma recurrent a les seves tradicions .De fet quan se'ns presenten els tres Reis , aquests corresponen a les tres línies de la descendència postdiluviana , a Israel en Noè , a Sumèria Ziusudra , altres tradicions altres noms , Sem , Cam i Jafet representen els llinatges de la nova població a la Terra i en els temps antics , les tres grans civilitzacions , la Sumèria , l'egípcia i la de la Vall del riu Indo , les poblacions de les tres valls fèrtils on l'home creat pels deus van estendre la seva civilització . El Rei ros al contrari del que pensaríeu era el Rei astròleg de l'Indo on en aquella época es desenvolupava la raça ària .El Rei blanc amb els cabells negres era el Rei mag de Sumèria . El Rei fosc de pell , que nosaltres anomenem negre era egipci . De fet es barregen dues llegendes , una referida al naixement d'un deu , ja referit en altres cultures anteriors i barrejat amb tocs moralistes a la façon romana i una metàfora també relacionada amb la natura divina d'un hipotètic messies adorat per totes les races de la Terra i representades per segons la llegenda , les tres civilitzacions primeres . El mite del Reis Mags , apareix en els evangelis ,però de fet en estudis d'experts que no han caigut en la desgràcia del dogma irracional , un esdeveniment d'aquest tipus hagués sortit en els anals romans .De fet ni les dades del naixement de Jesús de Natzaret coincideixen amb les poques dades cronològiques que apareixen al Nou Testament .Tenint en compte el cens romà que es va va promulgar per censar al jueus , Jesús hauria nascut a la primavera i , la possibilitat d'un cometa com l'estel de Betlem coincidirien a l'hivern ( al mes de Febrer) però quatre anys després del l'hipotètic naixement .
Malgrat tot això espero que els Reis us portin moltes coses . Podeu imaginar que quan els Reis llegeixin això , faran un blog per demostrar científicament que jo no existeixo , però aixó nois son figues d'un altre paner .

Avui posaré una foto del meu poble , de la part més bonica .

Doctor , tengo la sensación que nadie me hace caso.
El siguiente por favor!!!

Good byyyyyyyyyyyyyeeeeeeeeeee!!!!!!!!!

MARIA DE LA O , QUE DESGRACIAITA TU ERES GITANA TENIENDOLO TO!!!

HA NASCUT UN NOU PLANETA

Hola amics.
Ha nascut un nou planeta . No , no creieu que sigui al nostre estimat sistema solar , és un nou planeta del sistema blog , es diu comptesdefades.blogspot.com , la veritat és que us convido a visitar-lo , és un planeta esponerós , ple de números i entrades , de " asientos " que no serveixen per asseure's , de balanços , que no de balances i sobre tot ple d'ironia , tendresa i saviesa . No dubteu en entrar-hi .
Be nens , què tal ? Com heu començat l'any? Què us portaran els Reis ( els d'Orient evidentment , porqué no me refiero a Lorenzo Lamas el rey de las camas) ? A mi probablement si tinc sort em portaran carbó , però el més probable es que em portin un xec de 57 milions d'euros que els hi he demanat . No us ho creieu ? Ja veureu si no , i si non e vero e ben trobato .
Aquest any és un any número 1 . 2008 sumant les seves xifres 2+0+0+8 =10 = 1. ës un any perfecte per començar coses , , per això felicito a tots els que com jo , aquest any comencem etapes noves , ja sigui en el mon laboral com en el sentimental , com en qualsevol altre camp . Segons els maies i la seva profecia ens queden encara quatre anys perqué arribi el final dels temps , o potser el principi , sigui quin sigui principi o fi , desitjo tan per aquest any com pels que gaudireu en el futur que tots els vostres projectes arribin allà on voleu. I com diria el Rurro a la Nysne en el bosc del Taön , quan les seves vides estan pendents d'un fil " En casa nunca pide otra taza de cafè.

Avui li dedico el blog , a la meva gran amiga Anke , que ja es mereix que li dediqui el blog .

Mamaaaaaaaa , el abuelo esá malo .
Calla y come de una vez niño!!!

Adieu

TOI QUI BATS À MA TEMPE HORLOGE