dilluns, 24 de març del 2008

ELS NOUS PECATS


Sembla ser que en Ratzinger Z, si no teníem prou amb els set pecats capitals, ara ens regala set de nous. L’Emperador no està content solament en dir bajanades i tonteries, sinó que ara les converteix en edictes i normes. Pobrets els fidels de la seva “religió”, si és que encara se li pot anomenar així, a partit d’ara al infern de cap, ja ho sabeu, si voleu follar, coitus interruptus. Si, si, és que no ho sabíeu? El primer pecat diu que l’anticoncepció és un pecat. El que no prohibeix el personatge en qüestió és que els seus acòlits, es follin les criatures o els hi facin patir abusos sexuals. Ja ho sabeu nois, el sexe és per procrear, es prohibeix el plaer sexual, no vagi a ser que a déu li vingui un desmai en veure les atrocitats del plaer sexual. Déu meu, ajuda’m a no caure a la temptació de fer cas a la natura , no sigui el cas que els capellans es despertin de la idiotesa crònica que pateixen i se’n adonin que el seu pito serveix per quelcom més que per a pixar.
El segon pecat no te tampoc desperdici. Són pecats també els experiments moralment dubtosos, com la investigació en cèl•lules mare. Això si, és permès deixar morir a milers i milers de persones per manca d’una solució mèdica que seria possible si la investigació genètica avancés més. No sabia jo que déu estigués tan pendent dels horaris de la mort de la gent, potser és que s’avorreix.
És pecat contaminar el Medi Ambient. No noi , no és pecat, és una canallada. Potser el Ratzinger es desperta ara, però la majoria d’aquells “ricachones” que ell rep amb tant de gust en les seves audiències privades són els que més és passen pels collons això del Medi Ambient. Però , a que queda bé això de convertir la contaminació en un pecat. Penso que s’oblida que hi ha una contaminació tant pitjor com aquesta, i de la que ell és el portaestandart que és la contaminació ideològica, i que venen utilitzant durant segles els seguidors del misogin Saule de Tars.
És pecat contribuir a ampliar l’escletxa entre els rics i els pobres. Doncs que s’apliqui el cuento. Ja seria hora que es fixés més en la realitat social dels pobles de la terra i menys en la seva doctrina religiosa que ni els fa menjar ni els fa més lliures.
És pecat la riquesa excessiva. Doncs noi, ja et pots anar directament al teu infern, perquè no vull ni imaginar-me el valor només de les riqueses que guardes al Vaticà. Seràs hipòcrita!!!Sinó sou més que una colla de fariseus!!!No fa tant vaig ser a una famosa església a Florència, i quina va ser la meva sorpresa quan em vaig trobar que la sagristia s’havia convertit en una basar de souvenirs i objectes de regal. Em fa l’efecte que no es recorden del que és la simonia i evident menys del que va fer el Mestre de Natzaret que un dia no va aguantar més i fa fer fora del Temple a fuetades als mercaders que s’havien instal•lat dins.
També és pecar generar pobresa. Torno a dir , no és pecat, és intolerable. Escolta Ratzinger, tu tens a les teves mans col•laborar amb això, comença a vendre els teus tresors inútils, i desvia una part dels guanys que fas blanqueixant diners de les drogues , prostitució infantil i venda d’armes ( banc Ambrosià) i dóna-li a la gent pobre, o és que els teus orígens en les joventuts hitlerianes no estan d’acord amb aquest criteri.

MATEU-LOS A TOTS , DÉU JA ES QUEDARÀ ELS SEUS

ELSEGON MANAMENT


“ No juris en fals pel nom del Senyor, el teu déu, perquè jo, el Senyor no tinc per innocent el que jura en fals pel meu nom”

Deuteronomi 5, 11

No s’ha de jurar mai en fals, de fet no juris si no compliràs el teu vot, però en nom de ningú, ni del teu déu o déus, fills, pares o qui sigui. El nom de déu és tan sagrat com la vida, sagrada és la vida dels altres. No juris mai en nom de ningú, la teva pròpia entitat te prou valor en si mateixa com per fer de valedora de qualsevol compromís.
Una altra cosa són les parafernàlies derivades de Ritus religiosos que segellaven els tractes amb juraments més o menys creïbles. I digueu-me quina credibilitat te el jurament en nom d’un déu que permet que un germà li tregui a l’altre amb paranys els drets del primogènit i aprofitant que el seu pare està cec es fa passar pel seu germà per treure-li la benedicció ( Gènesi 25, 29-34 i Gènesi 27, 1-40 ) i l’elevi com el seu escollit essent aquest un trampós i un mentider.
De fet, el jurament és un acte singular present en tots els Ritus de compromís tant els religiosos com els profans, encara que per desgràcia molts dels juraments profans segueixin essent referendats per algun llibre sagrat ja sigui la Biblia , ja sigui l’Alcorà , ja siguin d’altres llibres d’altres confessions. Malgrat tot encara que el jurament sigui pel propi honor, l’ésser humà tendeix a passar-se pel forro dels dallonses els juraments quan les coses estan magres.
Sembla nois, que hauríem de fixar-nos una mica més en les normes de la cavalleria per entendre que és el compromís, l’honor i la noblesa, però d’això ja en parlarem en un altre moment.

JURO DECIR LA VERDAD, Y NADA MÁS QUE LA VERDAD

EL AMANTE DE FUEGO


Todo se incendió
nadie pudo salir
yo le vi quemarse
yo le vi morir

Y él también me vio a mi

Desde entonces
se que algo pasa aquí
todos mis amigos
se alejan de mi

Ya no puedo reír

Siento alguien dentro
me quema y me da miedo
Me habla, me grita que tengo que ser fiel
que mi alma es de él

He ido a muchos médicos en la ciudad
nadie sabe donde está mi enfermedad
no me pueden curar

Me han salido quemaduras en la piel
tengo llagas en las manos y en los pies
Son síntomas de él

Siento alguien dentro
me quema y me da miedo
me habla, me grita que tengo que ser fiel
que mi alma es de él

Y por que la vida se escapa de mi
ya no me quedan fuerzas para resistir
Y que va ser de mi

Siento alguien dentro
me quema y me da miedo
me habla, me grita que tengo que ser fiel
que mi alma es de él.


El amante de fuego
Del LP " Donde está el País de las Hadas"
MECANO
boomp3.com

diumenge, 23 de març del 2008

EL PRIMER MANAMENT (segona part)


“No et fabriquis ídols, no et facis cap imatge del que hi ha dalt del cel, aquí baix a la terra o en les aigües sota la terra. No els adoris ni els donis culte, perquè jo el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós,demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels que no m’estimen. Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions”

Deuteronomi 5, 8-10

El Déu-gelós. Vosaltres creieu que la gelosia és una virtut? O, és un vici? Quin déu, “ sobre totes les coses” te tanta necessitat de que li facin tant la pilota. S’ha de sentir un déu al cor? O, simplement s’ha de fer el que diu per por? És potser aquest el famós temor de Déu que prediquen els cristians. Temor a què? Por a un venjatiu i perillós déu? Què som els humans? Una colla d’esclaus, ninots del caprici d’un déu que es comporta com un crio maliciós i malcriat?

Els jueus posen a la boca de Déu el fet de la maledicció per generacions, un Déu maleeix? Pel que jo se Déu és amor ( bé, el Déu dels cristians), o al menys és tan poderós que les insignificances de l’home no el poden ofendre, perquè ofèn el que pot, no qui vol.

Quina culpa tenen els meus nets de que jo sigui un eixelebrat? Han de pagar els meus deutes? On és la pretesa justícia?

Això si, si estimes aquest Déu i guardes els seus preceptes mantindrà els seu amor durant molt temps , segons ell un miler de generacions ( absolutament incongruent , perquè si el meu fill és un assassí, trencaria la seva paraula)

Els cristians s’ho munten millor, el seu déu és més benèvol, perdona els pecats ( per cert, quina conya lo dels pecats) a qui se’n penedeix, dona igual que hagi estat un assassí de nens en sèrie, fins i tot el seu màxim pontífex pot editar bules, i ja sabeu “pagant Sant Pere canta”, i d’aquesta forma un genocida, un lladre, qualsevol ser miserable i menyspreable ( si te diners és clar) es torna de cop pur i sense màcula.

Aquest Déu que demana comptes sembla més un inspector de Hisenda, amb la salvetat de que al menys el inspector de Hisenda et farà pagar a tu i no a teus fills pels teus deutes.

Enteneu un Déu, tant ple de ira i de defectes humans? Aquest és el vostre Déu. I vosaltres que us en foteu dels déus pagans perquè sempre estan de gresca!

Al menys ells són conseqüents amb els seus vicis i defectes .

Sempre he considerat que si Déu és el paradigma de l’harmonia, donar-li atributs tan grollers no fa més que donar la raó a aquells ( que pel meu parer s’equivoquen) que diuen que això de déu és un rotllo metafísic sense base de cap tipus.

L’UNIC CASTIG QUE PATEIX L’HOME ÉS LA SEVA ESTUPIDESA CRÒNICA QUE ES TRASMET DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ

EL PRIMER MANAMENT


“ No tinguis cap altre déu fora de mi”

Deuteronomi 5 , 7

Les religions monoteistes tenen com a màxima que només hi ha un déu, cosa amb la que estic totalment d’acord, el problema és que consideren a aquest déu com una entitat que d’alguna forma és com nosaltres però amb superlatiu , vull dir que és un déu antropomòrfic, un déu que pensa que de tot l’Univers nosaltres som el melic i que no hi ha altres espècies intel·ligents vivint en altres llocs de la infinitud de l’espai .

Som al segle XXI però la població segueix essent essencialment irracional en el que toca a l’espiritualitat, com si aquesta estigués renyida amb la intel·ligència. Si estudiem profundament els llibres sagrats, un d’ells la Bíblia, veurem que en quasi totes les teogonies i cosmogonies, d’un déu incognoscible sorgeixen manifestacions inferiors, com si d’adjectius es tractes, que permeten que els éssers intel·ligents puguem arribar a imaginar la pretesa natura de déu. En el devenir de les civilitzacions del que parlen els homes són d’aquestes manifestacions que acaben essent antropomòrfiques i que constitueixen els panteons dels diferents déus. Aquests déus, tots ells, estan realment per sota de la intel·ligència superior, són els missatgers de la divinitat, no la mateixa divinitat. Em sorprèn doncs que eminents teòlegs, antropòlegs, historiadors i demés “ xupatintes acomplexats per traumes morals relacionats amb la religió” no se’n adonin que les preteses religions monoteistes són sota el seu sedàs tan politeistes com les “paganes”, i sinó, què son els àngels, sants, etc?

No pot haver cap altre déu que Déu, perquè Déu no és un títol, no és un adjectiu, és un substantiu, i aquell que digui que hi ha la probabilitat de que hi hagi un altre Déu que Déu, està conjeturant la possibilitat de que realment hi hagi una altre amb el que demostra que no coneix el significat de Déu.

A més, el Déu incognoscible no es passa el dia pensant el que fan els habitants d’un petit planeta, d’una estrella menor, del braç més exterior, d’una galàxia no molt gran, d’un de tants azimuts que hi ha en aquest quadrant de l’Univers.

Donar a Déu atribucions antropomòrfiques és un insult a Déu i a la poca intel·ligència que ens resta als humans .

I el pitjor de tot és que molts dels que s’anomenen a ells mateixos científics només són una colla de pallassos a les ordres dels bruixots de la tribu, que no volen de cap manera perdre el poder que els hi dona la seva suposada connexió sobrenatural amb el déu, quan en realitat no són més que una colla de facinerosos que juguen amb la incultura i els sentimentalismes d’una població drogada per la desinformació religiosa.

EL PECAT MÉS GRAN DEL MÓN ÉS CONSIDERAR QUE UN NEN NEIX AMB PECAT

LES MURALLES DE JERICÓ


" Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l'assalt de Jericó , cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat. Tot allò que tenia vida a Jericó fou consagrat a l'extermini: homes i dones joves i vells, vaques, ovelles i ases "

Josuè 6 , 20-21

L'altre dia llegia amb horror les atrocitats que van patir els jueus a la Segona Guerra Mundial als camps d'extermini nazi. Fixeu-vos quina cosa tan curiosa.
La ignominia més rotunda, el crim més fastigós i cruel, la inhumanitat més terrible, la monstruositat més demoníaca es produia a Europa en ple segle XX. ¿D'on van poder treure els repugnants nazis unes idees tan indignes de ningú que es digui ésser humà? Mireu a dalt, només és un dels centenars d'esdeveniments que el poble escollit va protagonitzar a la seva història, proclamat com un gest pietós en el seu llibre sagrat, con un gest heroic en lloança d'un pretès déu anomenat Jehovà.
Els nazis no van haver de tenir massa imaginació, només van haver de llegir la Biblia. Es van atribuir la potestat divina i van actuar com el déu del jueus, un déu sanguinari, sense sentiments de cap tipus, un déu venjatiu i gelós , un déu genocida que com veureu més endevant proclamava lleis que els seus propis seguidors es passaven pel forro dels co.... i eren "el poble escollit". Jo no sé què pensaria un nen petit a Jericó quan un boig jueu va entrar a casa seva i el va travessar amb un ganivet en honor d'un déu diabòlic i abominable que extermina els que no li fan la pilota. ¿Per què els jueus prohibeixen la música de Strauss, que tant agradava els nazis i els pobles d'Orient no giren esquena a les tradicions jueves després que la història d'Israel no és més que un seguit d'atrocitats d'un poble que clama justícia contra els assasins nazis i que ells mateixos han estat uns assasins i traïdors (recordeu la història de Josep, venut pels seus germans, que si no hagués estat pel més pietós d'ells, hagués estat sacrificat)?
Sabra, Shatila, les imatges prohibides en les que els gentils soldats jueus assassinen a sang freda d'un tret al cap a noietes palestines, el robatori flagrant de la terra amb l'excusa d'una terra promesa perduda molts de segles enrera (nois, animem-nos, encara podem conquerir Atenes i Neopàtria!), la vergonya que hauria de sentir tot el planeta quan veiem que els líders mundials ( comprats pel poder sionista) condemnen les malifetes dels palestins però callen com putes quan els israelians cometen atrocitats genocides, quan invaeixen països veïns amb tota la impunitat.
Nois, què voleu? Què hem d'esperar d'un poble que segueix un déu com Jehovà?

DIU JEHOVÀ: "A LA DONA QUE PRACTICA LA MÀGIA , NO LI PERDONIS LA VIDA"

OH MARDUK , ESTIMAT AMUN-RA-MIM , LLIUREU-NOS DELS ESTAFADORS , ESPEREM EL VOSTRE RETORN.

JA HE TORNAT


Hola amics.

Ja fa una mica que he tornat d'Egipte , però m'ha costat una mica posar-me al dia .El meu viatge a Egipte ha estat un viatge iniciàtic . No vaig anar simplement a veure pedres ,ni ha disfrutar els plaers d'un fantàstic creuer pel Nil ,ni per disfrutar de la magnífica companyia dels meus amics Nadya , Maria , Carme ,Jordi , Albert ,Jesús i Laurita ; realment vaig anar a trobar respostes ,i realment les vaig trobar , encara que ara amb la distància en l'espai i en el temps sembla que tot hagi estat un somni . Ara desde la realitat crua del dia a dia sembla que tot alló sigui un miratge , espero que l'esperit que em va infondre Egipte persisteixi malgrat l'atmòsfera densa en la que em moc. El meu viatge va ser molt especial , vaig compendre que la vida que vivim , és la que escollim viure , i no al revés . Tres fets son els que van marcar el meu viatge , el primer la gent que vàrem anar , La Carme ( una médium molt especial de la que he aprés que s'ha de ser autoritari amb els autoritaris) , la Nadya ( on viu la Sekhmet ja fa temps ,suprema sacerdotesa de la Lluna) , la Maria ( la meva Maria , la Maria de Blanes ,la bruixa , la vident ,la espírita) , l'Albert ( m'ha sorpres , allà a la Vall del Nil sabia entrar en els cors i laments dels que allà hi erem) i en Jordi ( ha fet apendre a la Carme , el que no s'ha de ser , per a mí un cor sensible i valent , en front de les dificultats) , els meus valencianets ( en Jesus i la Laurita que van entrar per primera vegada en el mon de l'ocult de la forma més curiosa) , amb tots ells he aprés coses de mi mateix que no volia veure o tant sols no recordava , soc molt feliç de que hagin estat els meus companys en el viatge iniciatic que vaig realitzar.En segon lloc a part de l'estada a la Gran Piràmide ( experiència magnífica encara que ja coneguda per a mi) , vaig ser iniciat al culte de la Sekhmet al Temple de Ptah a Karnak , la deesa en va donar pau al cor , però al ser la deesa de l'amor i la guerra , de vegades també l'inflama una mica massa . El Ritus va ser tant màgic que va haver un moment que no sabia on em trobava , ja fora del Temple , assegut a una pedra vora les muralles de Karnak , en mig de la sorra i un sol de justícia , em semblava veure'm a Malgrat quan era jovenet , amb el cor en pau ,casa meva , feliç. El tercer fet va ser l'anada a casa del Mestre de Giza , en Gamal , Un home dur , fred , però al cap i a la fi , un autèntic Mestre .De fet haig de dir que al principi no em va caure gaire be , però realment al que no queia be era al meu jo destructiu i castrador de la meva esència . El Mestre sabia donar a tothom el que necesitava , no el que demanava , per això va ser gèlid amb mi i tant sols em va dir una cosa , " acceptat tal com ets , mentres no ho facis ni aconseguiràs res a la vida " . Gràcies Gamal , " tu si que sabes", espero que si ens tornem a veure en miris als ulls , haig de donar també les gràcies al Pepe ( el nostre guia , perquè va canviar el seu viatge per donar-nos el que voliem . Els tres fets han fet que decideixi anar cada any a les terres del Nil , espero que us animeu a anar amb mi i els meus amics ,perquè serem la Nadya i jo a partir d'ara els que organitzem els viatges , de caire esotèric al país dels déus . Tot lo altre guai , festa egipcia , compres rocambolesques , el Nil preciós ,monuments excepcionals i gegantins , qué us haig de ir d'Egipte !

Avui em dedico el blog , ah! a la foto surto amb la Maria

Doctor ,cada vez que me tomo el café con leche me duele horrores el ojo derecho.
¿ Ha probado sacar la cucharilla de la taza?

Fins ara

SEKMET GUIA EL MEU COR , HORUS EL MEU PLEXE , AMUN-RA-MIM EL MEU VENTRE