diumenge, 2 de desembre del 2007

SI NACISTE PA' MARTILLO , DEL CIELO TE CAEN LOS CLAVOS


Hola amics.
Per segona vegada avui intento escriure en el meu blog ( fa un moment portava una bona estona escrivint i de cop se m'esborrat tot , quina putada!!!) . De fet eren solament elucubracions sobre el meu estat d'ànim avui , que no és precisament el més bo . Podria avui escriure-vos una recepta màgica o potser culinària però no estic amb ànims de fer-ho. Ahir varem passar el dia amb l'Alejandra , i de veritat que ens ho vam passar mol té . Sempre que ve l'Alejandra acabem parlant de la nostra evolució com a persones , i em vaig adonar que era molt lluny d'estar en el grau que jo em pensava .També és veritat que jo he tingut la feblesa de deixar-me influenciar per criteris que tenen d'altres sobre el que pensen que faig be o malament però és cert que quan el que diuen em copsa , sempre haig de meditar en aquell punt perquè en el 99% de les vegades han donat en el clau . Una de les coses de que vam parlar era de que en la vida em de ser suficientment valents per ser nosaltres mateixos malgrat l'educació que em rebut sobre els que és o no és políticament correcte , i vaig veure que per aquesta mateixa educació moltes vegades jo feia coses que ultrapassaven l'eufemisme i podien ratllar a la línia de la hipocresia . Tinc que confessar que mai ha estat aquesta la meva intenció perquè quan convisc amb els altres em fa feliç veure'ls feliços encara que jo perdi una mica a canvi , però realment això em dona igual perquè jo faig les coses perquè vull , no per a quedar bé. És per això que de vegades em seria d'ajuda ( degut a la meva fastigosa sensibilitat ), que la gent no confongués la meva sensibilitat a la manca d'acceptació a les crítiques , sobre tot quan és en un entorn familiar en el qual tothom ens coneixem i hauríem d'intentar fer el possible per no tocar allà on fa mal sense cap mena de necessitat aparent . I ,per què aquest rotllo d'avui ? Doncs per això, perquè no sempre haig d'estar bé i menys quan penso que tot el que faig per gent que estimo és tractat d'una manera desconsiderada ( sota el meu punt de vista )i que els esforços que faig perquè la gent gaudeixi de coses millors son tractats com menjar de gossos . Potser soc massa susceptible i hauria de prendre'm les coses d'una altra manera , però penso que si jo faig l'esforç ( i amb molt gust que ho faig) d'acceptar els humors i susceptibilitats dels altres els que m'estimen haurien de fer al menys el mateix . Tot es bassa en la tolerància i el respecte . Jo sempre he pensat que encara que tothom som un niu de contradiccions i defectes , hom hem de conviure intentant no tirar a la cara aquestes coses sense necessitat , perquè és veritablement nefast ( per a mi ) que jo tingui que aguantar coses que no m'agraden dels altres i que els altres no tinguin el mínim detall de sabent que certes coses em fan mal ( no el contingut sinó en la forma )enarbolant la senyera de la sinceritat esmicolin i estripin els meus sentiments , com si tot fos normal , natural . Només demano que si jo accepto ala gent que estimo tali com és , i que intento no ferir les diverses sensibilitats , els altres facin el mateix per a mi.Perquè estic fart de sentir allò de " Bueno , debes entender que no comprenden las cosas como tú...." i que desprès quan és a tu a qui et toca no és passa tothom pel mateix raser . És molt important que aquells que que et van dient que has de tenir cura i paciència pels altres , la tinguin amb tú i intentin no fer mal gratuïtament , només pel fet de que pensin que és el més natural del mon és dir les coses ( o fer-les ) de manera ofensiva .
Molt bé , en resum , que a partir d'ara , el menda , només cuinarà coses especials quan tingui convidats , perquè a partir d'ara , verdura bullida i carn i peix a la planxa .Així també aconseguiré disminuir el meu lorzing ( no hay bien que por mal no venga) .
Avui dedico el blog al Pipo .Ell passa olímpicament de les nostres estupideses humanes.
Había un hombre tan tonto tan tonto que en vez de tener un carner de identidad tenía una etiqueta de Anís del Mono .

QUAN ES VEU LLEIG L'ESPANTALL , DONA LA CULPA AL MIRALL .

2 comentaris:

CronistaVenusiana ha dit...

te quiero, mi amigo y hermano!
te quiero mas de lo que pueda llegar a comunicarte.
mi alma, gracias por tu palabras.
tu si que me conoces de verdad.....

cada vez que me encuentre triste, o asustada, abro aquella cajita y encuentro la "concha rosa", que se hace cargo de las cosas..
y pienso en ti.
pienso que todas las cosas buenas estan al alcance de los que quieren.
pienso que suerte! que tengo, que tu eres mi amigo.

hasta pronto carinyo.
te encuentro a faltar.
y te siento muy cerca de mi a la vez..

con todo mi amor,
tu Maria Virgen de La Prisa.

remei ha dit...

Dios no saves como te entiendo....
y como se de lo que hablas tambien se que no existen palabras de disculpa ni de consuelo, que arreglen lo que se ha dañado, tú conoces todas esas palabras y serán útiles o no...
si voy ha veros pongo el pastel de chocolate ¡vale¡