Hola amics.
Estic infinitament content de que algú m'entengui com la meva amiga Remei. Al.leluia .Espero veure't aquest cap de setmana . Prepararé un pastís especial que t'agradarà molt . Com li vaig prometre a la Cristina Locatelli en els pròxims comentaris que faci hi aniré posant les fotos dels gats , ja veuràs com han crescut!Eh ! Sònia Ja ha vingut el Joan de Karlsruhe , tot güai? a veure si us decidiu i els que m'escolteu us feu un blog i compartim coses i pensaments .
Avui la foto d'en Marduk jugant amb la Lilith.
Esto son dos amigas en el baile y se acerca un chico a una de ellas y dice - ¿Quieres bailar ?- Alo que contesta la chica secamente - No!!!- El chico le pregunta - ¿Y eso...? -A lo que responde la chica - Eso es mi amiga y tampoco quiere bailar-
La revedere
A LA JOTA JOTA , QUE BAILAN LOS PERROS ,LEVANTAN LA PATA Y ENSEÑAN LOS...
5 comentaris:
mmmm... sembla que se t'ha anat la mandra i aquest més tindrem bons acudits.
siiuleiter aligeiter
hola sembrador, la pagina està girada, o potser ho està l'ordinador, o potser son daños colaterales del pont de la purisssima immaculada, en fi, no m'estiraré gaire pq no sé si sortirà B. aixi doncs, me planto.
Petons per tots dos. Lluis, no trobo l-agenda i encara no he pogut estrenar=me com a bloger al teu blog, pero avui remoure tota la casa. crec q tenim un follet bixo q m-amaga les coses.
ep; en Baal esta cuco, cuco.
petons totoro
hola sembrador carinyo.
pienso mucho contigo.
te encuentro a faltar.
tambien me gustaria el pastis de anacards ;)
Algún día en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblemente te encontrarás a ti mismo, y ésa, sólo ésa, puede ser la más feliz de tus horas.
He repasado el blog y te noto, como decirlo, pssssssssssss, komo k pallaaaaaaaaaaaaa.
No, no y no...........pásate al espíritu de la jota joata y esas cosas, no son, pero están.
"El saben aquel que diu que : era un tio tant depre tant depre que es more un dilluns, i va el tio i diu " joer, si que empiezo bien la semana"!"
"El saben aquel que diu: No has vist la fletxa? No veig els indis i he de veure les fletxes?"
"El saben aquel que diu... que en una procesión le pregunta un señor a una señora: Oiga, quien es el muerto? Y la señora responde: Creo que el que va dentro de la caja."
"El saben aquell que diu... "Pues yo veraneo en Baden-Baden" -"ah si? pues yo en Vilanova Geltrú-Vilanova Geltrú"."
Te deseo una buena semana, y noo te olvides de la próxima........hemos quedadoooooo.
AXUXONESSSSSSSSSSSSSS
Hola germanet,
En Joan va arribar molt content de Karlsruhe, encara que li va fer un fred que et mories!!!
Espero que tot vagi bé. Ens veurem per Nadal a Malgrat, oi? I l'ocell de vidre quin dia vindrà? Fa molt que no ens veiem i ja tinc ganes.
Aquest dies he vist que has estat una mica depre... Pensa que mai no se sap on s'amaga la sort o el camí adequat a agafar. L'altre dia vaig llegir un compte de Paulo Coehlo molt bo, te'l resumeixo, i a veure si t'agrada:
"Una vegada hi havia un home que treballava de vigilant al puti-club del seu poble. Era una feina que l'havia heredat del seu pare, i el pare del avi, etc, etc... Un dia el seu amo va morir i el negoci el va heredar el fill. Aquest volia modernitzar el club i fer estadístiques de marketing. Així que li va dir al vigilant:
- Has d'apuntar el nom de cada client que entri i la seva edat.
El vigilant li va contestar:
- Pero es que jo no sé escriure!
- Doncs ho sento molt - va contestar l'amo - però hauràs de deixar la feina.
Així doncs el van finiquitar i va perdre la feina. L'home va pensar que per guanyar-se la vida podria provar a fer petits arreglos als veïns, ja que al puticlub ell havia ajudat a vegades als de manteniment. L'endemà va anar caminant a ciutat i es va comprar eines amb els pocs diners que li quedaven. Quan ja tornava al poble es va trobar un veí que li va dir:
- Escolta, em deixes el martell que portes, es que he d'arreglar el carro o no podré sortir a treballar.
- Es que el necessito per treballar.
- Fem una cosa. Deixe'm el martell i et donc diners pq vagis a ciutat i en compris un altre amb una propina pq m'has ajudat.
- D'acord - li va dir l'ex-vigilant.
I així ho va fer. Durant els dies següents va correr pel poble la veu que el nostre amic anava a ciutat a buscar encàrrecs, i poc a poc tots els veïns i els veïns de pobles propers van començar a encarregar-li materials. Tot li va anar tan bé que va poder montar un botiga al poble. Amb els anys va anar creixent fins al punt de tenir botigues per tota la comarca i fins i tot a ciutat, donant feina als seus veïns, fent millores al seu poble i fent-se inmensament ric. Un dia l'alcalde del seu poble va convidar-lo a la inaguració d'una plaça a la que posarien el seu nom. Un cop allà van destapar la placa conmemorativa i l'alcalde li va dir:
- Llegeixi en veu alta el que diu per a tots els que ens veuen.
El nostre amic li va contestar.
- Ho sento, pero jo no se llegir.
L'alcalde estorat li va dir:
- Com pot ser? Amb tot el que ha fet? Imagini's si hagués sapigut llegir!!!
I el nostre amic somrient va contestar:
- Si hagués sapigut llegir segurament ara seria vigilant dun puticlub.
Es bo, eh?
Petons.
Publica un comentari a l'entrada