diumenge, 3 de febrer del 2008

MAGIC(K)


Hola amics .
Una altra setmana em dirigeixo a vosaltres des del blog . Avui he passat un dia molt entretingut i saludable ( saludable perquè hem anat a caminar pel bosc una estona) amb en Lluís ,la Cinta i l'Ismael . Ha estat una bona ocasió per parlar de temes que ens agraden , entre d'ells del que m'ocuparé avui al blog , la Màgia .
Tothom relaciona la màgia ,o bé amb la prestidigitació, o bé amb una mena de "refrito" , barreja de tradicions populars i fetilleria , que res tenen a veure amb el que us vull parlar .
Un erudit sobre el tema , l'Israel Regardie , en el seu llibre " L'arbre de la vida " defineix la màgia com " un sistema mnemotècnic de psicologia en el que els quasi interminables detalls de les cerimònies , els conjurs , i d'altres , tenen com objectiu l'exaltació de la imaginació i de l'anima i es transcendeix totalment el plànol normal del pensament " . Ja vegeu , res de poders , ni de misteriosos éssers sobrenaturals ocults a les ombres , ni tan sols de coses absolutament dissenyades a prohibits Grimoris oblidats o amagats en amagatalls de perduts castells o coves .
De fet no existeix la Màgia sense mag .És el mag el que realment produeix el fenomen , que per una altre banda , si es produeix , és que és quelcom natural a la natura , perquè a la natura no s'engendra res que no sigui al seu si .
L'autèntica Màgia ens porta a la idea de la llei de l'atracció . El desig encarrilat , junt amb un autoconvenciment , i sobre tot un coneixement profund de la psique , fa possible la màgia .
L'autèntica màgia no busca sinó la constatació de que els homes som deus i que som nosaltres els que fem el nostre destí . Llavors perquè hi ha tan pocs mags?
Senzill , perquè ningú creu en el propi poder i ens deixem portar pels dogmes i per les idees tan filosòfiques com morals d'altres , sense mai preguntar-nos el perquè si o perquè no de les coses . Al títol d'avui li he afegit a la paraula màgia la lletra K . Això ve de la visió de l'Aleister Crowley sobre la màgia i un aspecte cabalístic de la mateixa .
La màgia juntament amb el ioga ( amb totes les seves variacions , Agni , Kundalini , Hata , Sutra Mantra , Tantra , etc ) son les eines per arribar al misticisme , entenen aquesta paraula fora del context catòlic , i veient-lo com una comunicació transcendent amb la part més sagrada que hi ha al nostre interior , que s'anomena Deu . Així doncs la Màgia ens porta a la possibilitat de transcendir a nivells superiors de consciència . Així doncs amics , si voleu aprofundir en les capacitats que teniu per arribar als vostres objectius , no us faria mal apropar-vos als escrits dels ocultistes que han descobert quins son els camins de l'autoconeixement i de la aclaparadora connexió de nosaltres amb els cosmos quan entenem les lleis de l'Univers . Us recomano si voleu començar en aquest camí un llibret essencial per donar els primers passos i que s'anomena " El Kibalion" , on s'enumeren les lleis que regeixen el funcionament de l'Univers , entendre-les és el primer pas per entendre els mecanismes de la Màgia . Un altre dia ja us explicaré els diferents tipus de Màgia que s'apliquen en les diverses corrents de pensament ocultista .

Avui li dedico el blog al Pipo.

Dos médicos que estan sentados en el banco de un parque , ven pasar a un hombre caminando con un curioso caminar.
-Ese hombre padece una grave enfermedad cardivascular - dice uno - No , no hombre , lo que tiene es un problema en los huesos - responde el otro . Así se nezarzan en una discusión hasta que deciden preguntar a aquel hombre quien tiene razón de los dos .
-Perdone caballero , este señor y un humilde servidor somos médicos y al verle caminar yo he pensado que usted tenia una enfermedad cardiovascular y mi compañero que tenia una problema de huesos . Nos gustaria saber quien se ha equivocado -
-Nos hemos equivocado los tres . Usted piensa que que era un enfermedad cardiovascular y se equivoca . Su compañero piensa que es una enfermedad de los huesos , y se equivoca . Y yo también me he equivocado porqué pensaba que era un pedo y me he cagado -

Adieu

NO ES FELIZ QUIEN MAS TIENE SINO EL QUE MENOS NECESITA

3 comentaris:

CronistaVenusiana ha dit...

ciao Ernest!
torno ora da NY e sul tuo blog dopo 15 giorni, e mi entusiasma leggere quello che scrivi.
a volte si perde di vista perchè si fanno le cose.
a volte si pensa che un cammino magicKo sia un pretesto per non vivere.
a volte, che sia proprio un surrogato della vita.
a volte, una scorciatoia.
penso invece, che sia solo un modo veramente poetico e molto reale di vivere la vita.
parlando con la mia amica, ieri, lei mi ha detto che tutto si fa perchè si ha paura della morte.
le ho risposto che si fa per vivere la vita al meglio delle nostre possibilità.
lei ha detto che è la stessa cosa, ma non sono del tutto convinta.

looking forward to talking with YOU about these things,
all my loving i will send to you,
all my loving, darling, i'll be true.

S.

delfin II ha dit...

Entran 2 chicos al aula, y la maestra le dice a uno de ellos:
Alumno, ¿por qué llegó tarde?
Es que estaba soñando que viajaba por todas partes, conocí tantos países, y me desperté un poco tarde.
¿Y usted, alumno?
¡Yo fui al aeropuerto a recibirlo!


Un español se encuentra a un chino y dice:
¡Hola!
Y el chino dice:
Las 12:30.


¿Cómo se dice estoy muerto en Inglés?
Memory.

LA PEOPLE NO LO ENTENDERA, PERO TE PASO ESTOS PARA TU "BOLSA"

AXUXONESSSSSSSSSSSSS

The bookkeeper ha dit...

Per mi la màgia és com el coneixement de nosaltres mateixos: Qui no es coneix no pot entendre el que l'envolta, qui no enten en desconfia, i molts dels qui en desconfien la menystenen i transformen en mites i històries de por.
Pels prehistòrics el foc gairebé era màgia. A l'edat mitjana els remeis curatius molts cops també es consideraven màgia de bruixes.
Un cop vaig veure un reportatge d'una mare que per salvar el seu nen havia aixecat sola un cotxe per treure'l de sota de les rodes: màgia!. No, aquella dona (encara que inconcientment va fer que la seva ment obligués al seu cos a fer una cosa increïble. Si inconcientment podem fer que le nostre cor bategui, que les nostres ferides es curin, no podriem influir concientment en moltes coses que ens envolten? També seria màgia? Potser la realitat és a la màgia el que la fe és a la ciència. Comença allà on deixem de tenir respostes, i on només hi ha fets inexplicables.