Hola amics.
Com podeu observar soc bastant escàs en quant a la producció del meu blog .Això és degut a que estic en plena efervescència laboral i estic molt a la vora de començar el projecte BEORCK i me'n ocupa molt de temps . Malgrat tot us dedico uns mots relacionats amb allò que tant m'agrada que són els orígens de l'home i els seus primers passos en aquest planeta .
Lluny de pensar que l'origen de l'home està allunyat dels primats ( tenim la sort de conèixer la genètica) com proposen ments retrògrades integristes de varies religions monoteistes , la nostra genètica presenta trets indiscutibles de relació amb determinats tipus de primats . Tots estem d'acord amb això ( bé , la gent que analitza les coses sota el prisma de la realitat objectiva i la investigació) , però també és cert que encara hi ha una anella de la cadena que està oculta , que no s'ha trobat encara a la natura , i potser no es trobi mai .
Tothom te la seva explicació per això .Uns diuen que per això l'home no ve del mico , realment això és dir que el que no s'ha descobert no existeix , que Amèrica no va existir fins que Colom va descobrir les illes de Bajamar ( actualment Bahamas ) . Altres diuen que algun dia es trobaran les restes del primat que representa aquest lligam genètic . Altres pensem que certs escrits de l'Antiguitat ens donen la clau per entendre això.
En antigues civilitzacions ( em circumscriuré a les civilitzacions del riu Indo , les dels les valls del Tigris i l'Eufrates i la d'Egipte , per ser les que d'alguna forma van ser llunyanament el gresol de la nostra) l'aparició de l'home està inscrita en una sèrie de llegendes mitològiques , que solament difereixen en petits detalls i en noms diferents pels diferents personatges que fan de protagonistes . Els jueus en el seu llibre sagrat , la Torah , en el llibre del Gènesis diuen que el seu deu va fer a l'home a la seva imatge i semblança . Aquesta mateixa paritat la trobem en els ecrits sumeris on existeix la llegenda de la creació de l'home a partir de la necessitat dels deus de crear servents per els seus projectes . Així doncs parlen d'un lloc entre el Tigris i l'Eufrates on van crear el primer home després de diversos intents fallits . No fa falta que ens anem més lluny i trobem en una civilització molt més propera ,la grega , el mita de la creació de l'home en la que intervenen Zeus , Atenea i Prometeu com creadors , Prometeu modelant una figura de fang , Atenea posant-li un cervell i Zeus insuflant-li vida ( semblant al mite jueu , oi? ) . Gairebé totes les antropogònies tenen un mite semblant cosa que pensant en la distancia entre les diverses civilitzacions ens pot fer pensar en que quelcom pot haver de veritat en això ( no oblidem que els mites amaguen veritats disfressades . En els últims estudis de investigadors de les civilitzacions de les valls fèrtils abans anomenades , s'acaben arribant a conclusions realment fascinants sobre la natura d'aquests deus , uns deus que només difereixen de l'home en els seus suposats poders sobrenaturals , poders que per un altre part no els fan millors moralment que l'home que han creat . Les mitologies estan plenes de relats , en que la moral dels deus és més que dubtosa i realment no son cap exemple a seguir . Podem dir el mateix dels herois sagrats dels jueus , herois que cometen adulteri , que roben , assassinen i cometen tota classe d'aberracions sota la complaent mirada del seu deu venjatiu que considera l'holocaust massiu del filisteus com quelcom bo pels plans del " poble escollit" . Així veiem que la natura dels deus no és ni més ni menys que la nostra , i si creiem en un Deu creador de l'Univers , arribem a la conclusió que aquests deus o deu no son ni molt menys Deu , sinó quelcom que hauríem d'investigar com creadors genètics de l'home no pas de l'Univers . Personalment que la millor manifestació de Deu és l'amor , i amics , estic absolutament convençut que ni els deus antics ni el deu dels monoteistes te que veure res amb aquesta idea o virtut. Però clar germans , és molt més fàcil que siguin altres els que ens diguin el que hem de pensar i que existeixen dogmes inassolibles i inabastables
que no es poden discutir ( encara no se perquè) , i que certs humans " infal·libles tenen la única veritat sobre l'existència de tot el que viu i respira a l 'Univers.
Bé , que cadascú pensi el que vulgui.
Avui li dedico el blog a en Cernunnos
Un niño le dice a su abuelita - Abuelita ¿Qué es un amante? - la abuelita da un grito , sube corriendo las escaleras , entra en su habitación , abre la puerta de su armario , se encuentra un esqueleta y dide - ¡ Pepeeeeeeeeeeeeeeee!
NO ÉS DOLENT EL QUE ENTRA EN TU SINO EL QUE SURT
En antigues civilitzacions ( em circumscriuré a les civilitzacions del riu Indo , les dels les valls del Tigris i l'Eufrates i la d'Egipte , per ser les que d'alguna forma van ser llunyanament el gresol de la nostra) l'aparició de l'home està inscrita en una sèrie de llegendes mitològiques , que solament difereixen en petits detalls i en noms diferents pels diferents personatges que fan de protagonistes . Els jueus en el seu llibre sagrat , la Torah , en el llibre del Gènesis diuen que el seu deu va fer a l'home a la seva imatge i semblança . Aquesta mateixa paritat la trobem en els ecrits sumeris on existeix la llegenda de la creació de l'home a partir de la necessitat dels deus de crear servents per els seus projectes . Així doncs parlen d'un lloc entre el Tigris i l'Eufrates on van crear el primer home després de diversos intents fallits . No fa falta que ens anem més lluny i trobem en una civilització molt més propera ,la grega , el mita de la creació de l'home en la que intervenen Zeus , Atenea i Prometeu com creadors , Prometeu modelant una figura de fang , Atenea posant-li un cervell i Zeus insuflant-li vida ( semblant al mite jueu , oi? ) . Gairebé totes les antropogònies tenen un mite semblant cosa que pensant en la distancia entre les diverses civilitzacions ens pot fer pensar en que quelcom pot haver de veritat en això ( no oblidem que els mites amaguen veritats disfressades . En els últims estudis de investigadors de les civilitzacions de les valls fèrtils abans anomenades , s'acaben arribant a conclusions realment fascinants sobre la natura d'aquests deus , uns deus que només difereixen de l'home en els seus suposats poders sobrenaturals , poders que per un altre part no els fan millors moralment que l'home que han creat . Les mitologies estan plenes de relats , en que la moral dels deus és més que dubtosa i realment no son cap exemple a seguir . Podem dir el mateix dels herois sagrats dels jueus , herois que cometen adulteri , que roben , assassinen i cometen tota classe d'aberracions sota la complaent mirada del seu deu venjatiu que considera l'holocaust massiu del filisteus com quelcom bo pels plans del " poble escollit" . Així veiem que la natura dels deus no és ni més ni menys que la nostra , i si creiem en un Deu creador de l'Univers , arribem a la conclusió que aquests deus o deu no son ni molt menys Deu , sinó quelcom que hauríem d'investigar com creadors genètics de l'home no pas de l'Univers . Personalment que la millor manifestació de Deu és l'amor , i amics , estic absolutament convençut que ni els deus antics ni el deu dels monoteistes te que veure res amb aquesta idea o virtut. Però clar germans , és molt més fàcil que siguin altres els que ens diguin el que hem de pensar i que existeixen dogmes inassolibles i inabastables
que no es poden discutir ( encara no se perquè) , i que certs humans " infal·libles tenen la única veritat sobre l'existència de tot el que viu i respira a l 'Univers.
Bé , que cadascú pensi el que vulgui.
Avui li dedico el blog a en Cernunnos
Un niño le dice a su abuelita - Abuelita ¿Qué es un amante? - la abuelita da un grito , sube corriendo las escaleras , entra en su habitación , abre la puerta de su armario , se encuentra un esqueleta y dide - ¡ Pepeeeeeeeeeeeeeeee!
NO ÉS DOLENT EL QUE ENTRA EN TU SINO EL QUE SURT
1 comentari:
Carai, sembrador, entrem en temes que saps sempre m'han agradat. A part dels llibres que m'has anat regalant al cap dels anys, he intentat buscar informació d'aquesta etapa tan especial, la que va existir a sumeria, ens els seus inicis. Sempre m'ha resultat xocant l'aparició del coneixement científic tan de sobte. Com si fos un bolet. De lluitar amb llances, desconeixedors del foc, a la construcció d'edificacions geométricament perfectes i a més a més, situades també entre elles per càlculs matemàtics. O el ésser humà era llavors la pera, o durant diset segles hem estat francament ganduls...
I com sempre, poso a disposició de qui em pugui contestar aquesta pregunta: Per qué els nòdics/germànics són de pell clara, cabells clars, ulls clars...? Un profe que li faig fer aquesta pregunta em va dir cofoi: "Es una qüestió ambiental, per això els negres són foscos de pell per no cremar-se, i narius amples i pulmons més potents, per soportar els calor". Jo, que tenia llavors 10 anys, vaig contestar al meu profe (padre Luis): I aleshores, perquè els esquimals son de pell fosca, cabell negre i ulls foscos?
Potser un dia la genètica ens ho podrà explicar perquè som com som.
Publica un comentari a l'entrada