OH LA LA LA C'EST MAGNIFIQUE !!!

Hola amics.
Abans de res , Vulcanus , si, cae por allí en Rumania . Durant aquests dies he estat força ocupat .Ahir vaig arribar de París ( Oh la la la ) Quina ciutat ! Va ser com un somni , una ciutat bellíssima , amb una atmosfera màgica ,sensual , i a la vegada règia i majestuosa . Va ser l'escenari perfecte per celebrar l'aniversari del meu estimat delfí ; no es pot esperar menys d'ell , segur que si jo demanes la lluna , segur que me la portava , això si , en forma de poema subtil , en el riure d'un amic , i perquè no , de vegades fins i tot en la irreverència del mateix Àngel Pawlosky . Allà , mirant com aquells núvols corrien ràpids rere la Tour Eiffel vaig recordar tantes i tantes coses .Al meu cap arribaven imatges i imatges de tot allò que soc tan afortunat de tenir . Recordava quan la Núria ,la Clara i l'Aina amb titelles dibuixades i com a escenari de guinyol el sofà de casa de la Yolanda , ens delectaven amb una dolça i infantil obra de teatre. Recordava amb nostàlgia aquell turbant comprat " a la força" al peu de la Gran Piràmide , aquell reneg que vaig fer quan vam estar a punt de caure al riu Nil a Philae . Le oníriques i plaenteres llums que reflectien somnis prohibits a les aigües de la Venezia nocturna . Recordava amb simpatia aquell nuvolós dia al Atlas quan la Neus volia fotre una pallissa a cops de paraigües a un moro més pesat que les mosques , que com un corcó pretenia vendre'ns
no-se-que en mig d'una bassa de fang que ens va deixar les sabates empastifades.
Si , recordava tantes coses... a la Nadya vergonyosa fumant-se un peta a Núria .Al Robert emprenyant-me amb la seva impuntualitat a Andorra . A la Helga ala botiga de minerals a Bremen . A la Zenzerina i jo pujats a la pedra veient passar el núvols igual que jo en aquell moment a París , i tants i tants moments , de records , de sabors , de sabor a coc de pera ( made in Totoro ) i tant i tant ...
Soc tan afortunat! Però sabeu per què ? Soc afortunat perquè jo soc jo , i perquè tinc la sort de fer el que penso ( o al menys el que em deixen fer ) . Soc feliç perquè el meu Deu , no és com el Deu dels semites , un Deu fora dels homes , castigador i instigador de la culpa , creador del pecat. Soc feliç perquè estimo com vull i a qui vull sense límits , perquè l'amor és lliure i el que el lliga és un pallús .
Soc feliç perquè al Joan al menys li agraden els meus acudits .
Soc feliç perquè al cap i a la fi faig el que hem surt dels pebrots i perquè soc l'home més ric del mon , perquè encara que de vegades no m'ho sembli estimo i soc estimat.
Gràcies amics per ser-hi.

Avui la imatge que us poso és la de un dia que m'ho vaig passar molt be amb els meus amics.
Sabeis por qué las moras tienen el chochin pelao ?
Porqué se ponen las compresas al revés.

YO SOY UN NENE MODENNO QUE ME GUSTA EL TECNO