ELSEGON MANAMENT

“ No juris en fals pel nom del Senyor, el teu déu, perquè jo, el Senyor no tinc per innocent el que jura en fals pel meu nom”

Deuteronomi 5, 11

No s’ha de jurar mai en fals, de fet no juris si no compliràs el teu vot, però en nom de ningú, ni del teu déu o déus, fills, pares o qui sigui. El nom de déu és tan sagrat com la vida, sagrada és la vida dels altres. No juris mai en nom de ningú, la teva pròpia entitat te prou valor en si mateixa com per fer de valedora de qualsevol compromís.
Una altra cosa són les parafernàlies derivades de Ritus religiosos que segellaven els tractes amb juraments més o menys creïbles. I digueu-me quina credibilitat te el jurament en nom d’un déu que permet que un germà li tregui a l’altre amb paranys els drets del primogènit i aprofitant que el seu pare està cec es fa passar pel seu germà per treure-li la benedicció ( Gènesi 25, 29-34 i Gènesi 27, 1-40 ) i l’elevi com el seu escollit essent aquest un trampós i un mentider.
De fet, el jurament és un acte singular present en tots els Ritus de compromís tant els religiosos com els profans, encara que per desgràcia molts dels juraments profans segueixin essent referendats per algun llibre sagrat ja sigui la Biblia , ja sigui l’Alcorà , ja siguin d’altres llibres d’altres confessions. Malgrat tot encara que el jurament sigui pel propi honor, l’ésser humà tendeix a passar-se pel forro dels dallonses els juraments quan les coses estan magres.
Sembla nois, que hauríem de fixar-nos una mica més en les normes de la cavalleria per entendre que és el compromís, l’honor i la noblesa, però d’això ja en parlarem en un altre moment.

JURO DECIR LA VERDAD, Y NADA MÁS QUE LA VERDAD