EL PRIMER MANAMENT

“ No tinguis cap altre déu fora de mi”

Deuteronomi 5 , 7

Les religions monoteistes tenen com a màxima que només hi ha un déu, cosa amb la que estic totalment d’acord, el problema és que consideren a aquest déu com una entitat que d’alguna forma és com nosaltres però amb superlatiu , vull dir que és un déu antropomòrfic, un déu que pensa que de tot l’Univers nosaltres som el melic i que no hi ha altres espècies intel·ligents vivint en altres llocs de la infinitud de l’espai .

Som al segle XXI però la població segueix essent essencialment irracional en el que toca a l’espiritualitat, com si aquesta estigués renyida amb la intel·ligència. Si estudiem profundament els llibres sagrats, un d’ells la Bíblia, veurem que en quasi totes les teogonies i cosmogonies, d’un déu incognoscible sorgeixen manifestacions inferiors, com si d’adjectius es tractes, que permeten que els éssers intel·ligents puguem arribar a imaginar la pretesa natura de déu. En el devenir de les civilitzacions del que parlen els homes són d’aquestes manifestacions que acaben essent antropomòrfiques i que constitueixen els panteons dels diferents déus. Aquests déus, tots ells, estan realment per sota de la intel·ligència superior, són els missatgers de la divinitat, no la mateixa divinitat. Em sorprèn doncs que eminents teòlegs, antropòlegs, historiadors i demés “ xupatintes acomplexats per traumes morals relacionats amb la religió” no se’n adonin que les preteses religions monoteistes són sota el seu sedàs tan politeistes com les “paganes”, i sinó, què son els àngels, sants, etc?

No pot haver cap altre déu que Déu, perquè Déu no és un títol, no és un adjectiu, és un substantiu, i aquell que digui que hi ha la probabilitat de que hi hagi un altre Déu que Déu, està conjeturant la possibilitat de que realment hi hagi una altre amb el que demostra que no coneix el significat de Déu.

A més, el Déu incognoscible no es passa el dia pensant el que fan els habitants d’un petit planeta, d’una estrella menor, del braç més exterior, d’una galàxia no molt gran, d’un de tants azimuts que hi ha en aquest quadrant de l’Univers.

Donar a Déu atribucions antropomòrfiques és un insult a Déu i a la poca intel·ligència que ens resta als humans .

I el pitjor de tot és que molts dels que s’anomenen a ells mateixos científics només són una colla de pallassos a les ordres dels bruixots de la tribu, que no volen de cap manera perdre el poder que els hi dona la seva suposada connexió sobrenatural amb el déu, quan en realitat no són més que una colla de facinerosos que juguen amb la incultura i els sentimentalismes d’una població drogada per la desinformació religiosa.

EL PECAT MÉS GRAN DEL MÓN ÉS CONSIDERAR QUE UN NEN NEIX AMB PECAT