diumenge, 23 de març del 2008

LES MURALLES DE JERICÓ


" Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l'assalt de Jericó , cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat. Tot allò que tenia vida a Jericó fou consagrat a l'extermini: homes i dones joves i vells, vaques, ovelles i ases "

Josuè 6 , 20-21

L'altre dia llegia amb horror les atrocitats que van patir els jueus a la Segona Guerra Mundial als camps d'extermini nazi. Fixeu-vos quina cosa tan curiosa.
La ignominia més rotunda, el crim més fastigós i cruel, la inhumanitat més terrible, la monstruositat més demoníaca es produia a Europa en ple segle XX. ¿D'on van poder treure els repugnants nazis unes idees tan indignes de ningú que es digui ésser humà? Mireu a dalt, només és un dels centenars d'esdeveniments que el poble escollit va protagonitzar a la seva història, proclamat com un gest pietós en el seu llibre sagrat, con un gest heroic en lloança d'un pretès déu anomenat Jehovà.
Els nazis no van haver de tenir massa imaginació, només van haver de llegir la Biblia. Es van atribuir la potestat divina i van actuar com el déu del jueus, un déu sanguinari, sense sentiments de cap tipus, un déu venjatiu i gelós , un déu genocida que com veureu més endevant proclamava lleis que els seus propis seguidors es passaven pel forro dels co.... i eren "el poble escollit". Jo no sé què pensaria un nen petit a Jericó quan un boig jueu va entrar a casa seva i el va travessar amb un ganivet en honor d'un déu diabòlic i abominable que extermina els que no li fan la pilota. ¿Per què els jueus prohibeixen la música de Strauss, que tant agradava els nazis i els pobles d'Orient no giren esquena a les tradicions jueves després que la història d'Israel no és més que un seguit d'atrocitats d'un poble que clama justícia contra els assasins nazis i que ells mateixos han estat uns assasins i traïdors (recordeu la història de Josep, venut pels seus germans, que si no hagués estat pel més pietós d'ells, hagués estat sacrificat)?
Sabra, Shatila, les imatges prohibides en les que els gentils soldats jueus assassinen a sang freda d'un tret al cap a noietes palestines, el robatori flagrant de la terra amb l'excusa d'una terra promesa perduda molts de segles enrera (nois, animem-nos, encara podem conquerir Atenes i Neopàtria!), la vergonya que hauria de sentir tot el planeta quan veiem que els líders mundials ( comprats pel poder sionista) condemnen les malifetes dels palestins però callen com putes quan els israelians cometen atrocitats genocides, quan invaeixen països veïns amb tota la impunitat.
Nois, què voleu? Què hem d'esperar d'un poble que segueix un déu com Jehovà?

DIU JEHOVÀ: "A LA DONA QUE PRACTICA LA MÀGIA , NO LI PERDONIS LA VIDA"

OH MARDUK , ESTIMAT AMUN-RA-MIM , LLIUREU-NOS DELS ESTAFADORS , ESPEREM EL VOSTRE RETORN.