“No et fabriquis ídols, no et facis cap imatge del que hi ha dalt del cel, aquí baix a la terra o en les aigües sota la terra. No els adoris ni els donis culte, perquè jo el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós,demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels que no m’estimen. Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions”
Deuteronomi 5, 8-10
El Déu-gelós. Vosaltres creieu que la gelosia és una virtut? O, és un vici? Quin déu, “ sobre totes les coses” te tanta necessitat de que li facin tant la pilota. S’ha de sentir un déu al cor? O, simplement s’ha de fer el que diu per por? És potser aquest el famós temor de Déu que prediquen els cristians. Temor a què? Por a un venjatiu i perillós déu? Què som els humans? Una colla d’esclaus, ninots del caprici d’un déu que es comporta com un crio maliciós i malcriat?
Els jueus posen a la boca de Déu el fet de la maledicció per generacions, un Déu maleeix? Pel que jo se Déu és amor ( bé, el Déu dels cristians), o al menys és tan poderós que les insignificances de l’home no el poden ofendre, perquè ofèn el que pot, no qui vol.
Quina culpa tenen els meus nets de que jo sigui un eixelebrat? Han de pagar els meus deutes? On és la pretesa justícia?
Això si, si estimes aquest Déu i guardes els seus preceptes mantindrà els seu amor durant molt temps , segons ell un miler de generacions ( absolutament incongruent , perquè si el meu fill és un assassí, trencaria la seva paraula)
Els cristians s’ho munten millor, el seu déu és més benèvol, perdona els pecats ( per cert, quina conya lo dels pecats) a qui se’n penedeix, dona igual que hagi estat un assassí de nens en sèrie, fins i tot el seu màxim pontífex pot editar bules, i ja sabeu “pagant Sant Pere canta”, i d’aquesta forma un genocida, un lladre, qualsevol ser miserable i menyspreable ( si te diners és clar) es torna de cop pur i sense màcula.
Aquest Déu que demana comptes sembla més un inspector de Hisenda, amb la salvetat de que al menys el inspector de Hisenda et farà pagar a tu i no a teus fills pels teus deutes.
Enteneu un Déu, tant ple de ira i de defectes humans? Aquest és el vostre Déu. I vosaltres que us en foteu dels déus pagans perquè sempre estan de gresca!
Al menys ells són conseqüents amb els seus vicis i defectes .
Sempre he considerat que si Déu és el paradigma de l’harmonia, donar-li atributs tan grollers no fa més que donar la raó a aquells ( que pel meu parer s’equivoquen) que diuen que això de déu és un rotllo metafísic sense base de cap tipus.
L’UNIC CASTIG QUE PATEIX L’HOME ÉS
1 comentari:
Carai, has tornat fort. Però pensa que "xocolata amb xocolata, pffff".
;-)
A veure si es manté la tònica.
A reveure
Publica un comentari a l'entrada